Cròniques alemanyes, 1.0

La crisi econòmica s'estén per Europa, sense contemplacions, Alemanya inclosa. Unes de les primeres empreses que han rebut de valent son les dels fabricants d'ulleres i de brúixoles. Un fet que ha obligat a tancar la majoria d'empreses del ram. Això ha provocat que molts alemanys vagin pels carrers sense esma, talment com ànimes en pena, esmaperduts i desorientats, sense veure-hi més enllà del nas. Si, amics, s'ha de ser molt miop i estar totalment desorientat per qualificar de "polític" el personatge en qüestió. La mostra forma part d'un conjunt d'imatges, relatives a l'operació militar "plom fos" i que era exposada cada tarda, a la plaça del davant de la catedral de Colònia, on a més recollien firmes, per no sé quina iniciativa. Penós, per no dir una altra cosa.

Nunyito de la Calzada.

Una del Nunyito.

En nom de la llibertat, nova convocatòria urgent !!

Nuets de tot el món, uniu-vos !!. I aneu, rabent, a bord del vaixell que estic segur ja teniu a punt de salpar, rumb a l'Iran, per tal de donar-los un cop de ma en aquests moments complicats per la democràcia. O pot ser fareu el mateix que vàreu fer per Sri Lanka, és a dir: RES DE RES !!. Au, aneu i pasteu fang , vestits amb la roba de la coherència, si pot ser, és clar.

Vicenç Ferrer ... i tot això abandonant el celibat. Reflexione'm-hi.

L'any 1972 abandona la Companyia de Jesús i es casa amb Anne Perry.

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3599381

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicenç_Ferrer

25è aniversari.

Al acabar la cerimònia, dins l'ermita de Sant Blai, del 25è aniversari del casament de la meva germaneta Àngels i el meu cunyat Jordi, mossèn Manel va convidar als assistents a dir unes paraules i com que no sortia ningú, directament me la vaig carregar. Més o menys va anar així:
Les persones del meu entorn més immediat, que em coneixen bé, saben que no m'agrada la xerrameca, ni perdre els temps amb xafarderies, per tant procuraré ser el màxim de breu i alhora parlaré clar i contundent; condicions, aquestes, necessàries per assolir que la comunicació entre l'emissor i el receptor del missatge, sigui el més clara possible.
El Manel ja ha explicat, molt bé, tot el que calia sobre els celebrants i per tant no repetiré les paraules que ja ha dit ell, tot i que també estic content que els hi vagin bé les coses, siguin 25 anys o qualsevol altre número; tant hi fa. És tracta de l'Àngels i el Jordi. Ella és ma germana i amb ell som amics des de petits, vam créixer al mateix carrer, som de la mateixa fornada i, a més, és un tros de pa. Si al final resulta que deu ser veritat que hi ha cel, estic convençut que, tan ell com son pare, en tenen un tros de reservat.
Jo parlaré sobre l'oficiant, sobre el Manel, igual com vaig fer per Nadal, sobre mossèn Josep Raventós. Hem de reflexionar sobre l'enorme sort que hem tingut de tenir-los entre naltros. Som deutors seus, tots els aleixarencs: els que s'ho miren de lluny i els que ho fan de més a prop, els que resen i els que reneguen, els que entren a l'església i els que passen de llarg, tothom, absolutament tothom, ha notat els efectes del seu mestratge, preparació, vitalitat i energia. El primer va arribar a l'inici dels anys 60, amb un sac d'aire fresc i el va abocar, generosament, al mig de l'atmòsfera irrespirable que ens havia deixat el seu predecessor. El segon té una gran capacitat de treball i condensa dosis de bonhomia força elevades, té una sòlida preparació acadèmica i mai té un no per resposta.
Comença a ser hora que els agraïm la feina feta.

Les històries que comencen bé, solen acabar millor.

Ahir, a mitja tarda, vam tenir una visita ja concertada. Un llarg canvi d'impressions i tot seguit l'amic que va atendre-la, la va acompanyar a fer una visita que ens havia demanat. Al tornar ens va regalar la presa de xocolata que reprodueixo al costat. Immediatament em van venir al cap un munt de records, de berenars al carrer, de jocs a la riera, de fer el pispes per casa menjant-ne d'amagat de ma mare. Sempre amb una bona llesca de pa (del d'abans) amb xocolata: mmm !! quin gust més exquisit i alhora de presència tan humil i senzilla; igual com l'aire que desprenia la persona de la visita. Estic segur que se'n sortirà molt bé, anirà endavant i tindrà èxit. Pots tenir la certesa que per naltros no quedarà !!.

La Vanguardia, 08.06.2009. Primer estreno en Riad de una película comercial en tres décadas.

RIAD - Afp
Los clérigos achacan los temblores de tierra del oeste del país a la ira de Alá por permitir el cine
Centenares de saudíes desafiaron el sábado por la tarde a un pequeño grupo ultraconservador que pretendía impedirles asistir a la proyección pública de un filme comercial, algo inédito en la capital saudí desde hace tres decenios. Palomitas y bebidas gaseosas sobre las rodillas, más de 300 espectadores, todos hombres, reunidos en el vasto centro cultural del Rey Fahd, han aclamado, silbado y aplaudido entusiasmados cuando en la pantalla aparecían las primeras imágenes del filme Manahi y la música inundaba la sala. "Es el principio del cambio", comentó Ahmed al Mokayed, un estudiante que fue a ver la película acompañado de su hermano y de un primo. Abdel Mohsen al Mani, un hombre de negocios que fue con sus dos hijos mostraba su entusiasmo. "Es la primera etapa de una revolución pacífica". "Yo no quiero que mis hijos crezcan en la ignorancia. Les he dicho que ellos hablarán más tarde de todo esto como de un chiste". Pero el camino ha sido largo y nadie tiene la certeza de que este día constituya el preludio de una industria del cine próspera en un país que cuenta con una oposición descarnada en los clérigos ultraconservadores. La clerecía considera que la música, el cine y todas las otras formas de ocio atentan contra el islam. La policía tuvo que aplacar la ira de un reducido número de activistas que se apostaron a las puertas del centro cultural para denunciar el cine como una fuente de desastres para el país. Citan, como apoyo a esta teoría, una serie de recientes temblores de tierra de baja intensidad en el oeste del reino. "Alá nos castiga a causa del cine. Es contrario al islam", dijo uno de ellos. Manahi es una comedia que narra las peripecias de un palurdo de campo que va a la ciudad y, sobre todo, cuenta los infortunios de los pequeños ahorradores confrontados a las fluctuaciones de los mercados bursátiles. El filme saudí había sido proyectado en diciembre en Yida, la capital económica del país, en el mar Rojo, una ciudad más abierta y tolerante que la austera Riad. Su productora, Rotana, una empresa de capital saudí, había prometido que el filme sería exhibido pronto en la capital. Pero ha tardado más de cinco meses en conseguir autorización del Gobierno. El intento de llevar el filme a otras localidades ha sido bloqueado por las autoridades religiosas. "Nuestra sociedad es rehén por esta gente", dice un portavoz de Rotana, empresa en la que participa el príncipe Al Walid ibn Talal, sobrino del rey Abdalah y uno de los hombres más ricos del planeta. Durante las proyecciones de Yida, las mujeres fueron separadas de los hombres, en aplicación de la estricta segregación de sexos en vigor en Arabia.

Reflexiones de un juez de menores. Emilio Calatayud.

El popular juez de menores de Granada, Emilio Calatayud, conocido por sus sentencias educativas y orientadoras, ha publicado un libro: 'Reflexiones de un juez de menores' (editorial Dauro), en el que inserta un 'Decálogo para formar un delincuente'. Es muy interesante, y dice así:

1: Comience desde la infancia dando a su hijo todo lo que pida. Así crecerá convencido de que el mundo entero le pertenece.
2: No se preocupe por su educación ética o espiritual. Espere a que alcance la mayoría de edad para que pueda decidir libremente.
3: Cuando diga palabrotas, ríaselas. Esto lo animará a hacer cosas más graciosas.
4: No le regañe ni le diga que está mal algo de lo que hace. Podría crearle complejos de culpabilidad.
5: Recoja todo lo que él deja tirado: libros, zapatos, ropa, juguetes. Así se acostumbrará a cargar la responsabilidad sobre los demás.
6: Déjele leer todo lo que caiga en sus manos. Cuide de que sus platos, cubiertos y vasos estén esterilizados, pero no de que su mente se llene de basura.
7: Riña a menudo con su cónyuge en presencia del niño, así a él no le dolerá demasiado el día en que la familia, quizá por su propia conducta, quede destrozada para siempre.
8: Déle todo el dinero que quiera gastar. No vaya a sospechar que para disponer del mismo es necesario trabajar.
9: Satisfaga todos sus deseos, apetitos, comodidades y placeres. El sacrificio y la austeridad podrían producirle frustraciones.
10: Póngase de su parte en cualquier conflicto que tenga con sus profesores y vecinos. Piense que todos ellos tienen prejuicios contra su hijo y que de verdad quieren fastidiarlo.
“Y cuando su hijo sea ya un delincuente, proclamad que nunca pudisteis hacer nada por él”.

Eleccions Europees 2009. Resultats a l'Aleixar.

Cens: 646, Vots vàlids: 299
Percentatge participació 46,28%
CiU 100, Esquerra 74, PSC 51, PP 29, ICV 16, PRC 7
Verds 7, PACMA 1, Falange 1,
Solidaridad Autèntica Internacionalista 1, PCPE 1, Iniciativa Internacionalista Solidaritat Pobles, 1, Blancs 10, Nuls 0

Una altra bona notícia esportiva per a la nostra nació.

La USAP de Perpinyà guanya la final de la lliga francesa de rugby, per 22 a 13. Tant de bo que aquest altre èxit esportiu de la nostra nació serveixi per agermanar-nos una mica més i obri les portes per on puguem fer entrar els triomfs econòmics i polítics. Us convido a fer un cop d'ull a la noticia:

http://www.vilaweb.tv/?video=5703
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3594338&p_edi=catalunyanord
http://paper.avui.cat/article/esports/166319/perpinya/toca/cel.html
http://www.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/56-mes-esport/46123-la-usap-regna-a-franca.html

Mama por, que ve un concert de la Mitjanit !!

Crònica prèvia: Divendres, 5 de maig de 2009, quarts de vuit de la tarda. Porta del Casal que queda a mitja alçada del Carrer de Fora. Hi son asseguts el nostre home de les ""selles tsapateres" i un amic de Reus del meu xiquet. Estan amanint-se uns porrets. Fins a quarts de vuit del matí hi van 12 hores. Quina nit !!.

Crònica post. Dissabte, 6 de maig de 2009, set del matí. Sense sortir de casa, m'arriben notícies d'un parell de torretes fetes malbé i un cotxe pintat amb esprai. Espero que el balanç final del dia no sigui gaire més llarg.

A mig matí. Més novetats: a la Societat hi ha els lavabos inundats, una porta xafada, un pany espatllat, un extintor fora de combat i no funcionen els llums; a la Plaça de la Vila pitades de cotxes, crits i motors passats de revolucions fins que la primera claror del dia ja pintava les teulades de les cases.

CORREU REBUT COMENTANT AQUESTA ENTRADA.

Hola Anton, he llegit la crònica de la Mitjanit al teu bloc.
Com que tot plegat ho vaig viure d'aprop et comento el que en se.

dissabte, 6 / juny / 2009
Crònica prèvia: Divendres, 5 de maig de 2009, quarts de vuit de la tarda.
Porta del Casal que queda a mitja alçada del Carrer de Fora. Hi son asseguts
el nostre home de les ""selles tsapateres" i un amic de Reus del meu xiquet.
Estan amanint-se uns porrets. Fins a quarts de vuit del matí hi van 12
hores. Quina nit !!.

Crònica post. Dissabte, 6 de maig de 2009, set del matí. Sense sortir de
casa, m'arriben notícies d'un parell de torretes fetes malbé
No ho sabia
i un cotxe pintat amb esprai.
Quin? On estava?
Espero que el balanç final del dia no sigui gaire més llarg.

A mig matí. Més novetats: a la Societat hi ha els lavabos inundats,
Els lavabos de la societat s'inunden sempre que es fa concert, no pel mal ús
si no per que el pendent del desaigua és poc i s'embossa. La societat vol
fer una arqueta de registre. Esperem que funcioni!
una porta xafada,
La porta era vella i atrotinada. Els joves pagaran un porta nova i més
reforçada... millor!
un pany espatllat,
Em sembla que tots els panys funcionen.
un extintor fora de combat
Es van posar caixes a tots els extintors de la sala...així s'evita que els
obrin. Aquesta vegada només s'ha desencaixat un plàstic de la caixa. Cap
problema.
i no funcionen els llums;
Vaig abaixar el magnetotèrmic. Tant senzill com apujar els ploms!
a la Plaça de la Vila pitades de cotxes, crits i motors passats de
revolucions fins que la primera claror del dia ja pintava les teulades de
les cases.
Potser caldria acabar els concerts més aviat i la gent marxaria abans
Pregunto: Un concert s'ha d'acabar així ?.
NO CAL... pero com ho fem?
La pròpia diversió ha d'incloure trencar coses alienes i molestar els altres
veïns que estan descansant. Res ens ha d'estranyar doncs, del que passa
durant les celebracions del Barça. Pensem-hi tots plegats !!.

En general crec que el balanç de la festa és bo. Tant del concert com de la
festa major en general. Que en penses?

Tota festa funciona fruit de l'esforç conjunt de moltes persones. Com sempre
la feina a fer és molta entre els preparatius els actes i després arreplegar
i endreçar! Personalment he quedat ehaust! Pero em queda el bon regust
d'una bona festa major. Un plaer!

RESPOSTA MEVA.

Bona nit.

Moltes gràcies pels teus comentaris. Ara mateix els penjaré al bloc, sense el nom del remitent (si vols que es vegi, m'ho dius i publicaré el nom i tot).

Celebro que estiguis satisfet per la feina feta. Es nota que hi ha una nova empenta i així ho vaig dir en les breus paraules de dissabte a la Plaça de la Vila, abans del vermut – concert. Per mi el balanç de la festa és bo.

No vaig venir al concert de la Mitjanit per no ″posar-me malalt in situ″, per tant, a mi m'ha arribat així , per diferents persones i m'ho crec. Diga'm carca, carrosssa, etc. però no estic d'acord en que, per què la gent es diverteixi, hagim d'estar fins a la matinada fotent-li a tort i a dret. Te preferència la dedicació del temps al treball, l'estudi, l'esforç, el respecte, etc, abans que la diversió, el fotre merder, el soroll, molestar als veïns, etc.; aquesta és la meva manera d'entendre la nostra societat i no m'agrada quan és al revés. També soc conscient que no és la visió majoritària i per tant he de prendre paciència, sempre que tot es desenvolupi dins d'uns límits raonables.

Reitero el meu agraïment, pel teu comentari i pel temps que dediques a llegir el meu bloc.