divendres, 29 de maig del 2009

Títols esportius, o el paradís de la gentota.



Trinxeraires del mon sencer, veniu cap a Barcelona !!. Aquí, cada dia es festa major; li fots pel broc gros i si teniu una mica de mala sort i us enxampen, l'endemà ja sereu al carrer, i fins a la propera que no ha estat res. Podeu muntar una manifestació amb performance pistolera inclosa, però la pistola que sigui de broma eh !!, tot cursant l'oportuna invitació als dirigents i no us passarà res. Si senyors, som un dels racons del món que te la legislació mes tova, per tant en poc temps passarem del turisme de sol i platja, al de rebenta-ho tot i bota-hi foc !!. Esperem, pel bé de tots, que els nostres legisladors comprin una mica de coneixement i posin fil a l'agulla com més aviat millor.
És molt urgent que les fulles de l'arbre de la llei es deixin acaronar per la brisa del clamor popular, entre d'altres mesures que els nostres tècnics saben combinar. Encara som a temps de fer un bon sorgit !!

dijous, 21 de maig del 2009

Albert Manent. La Vanguardia. 21.05.2009



Recrear y salvar paisajes
Recuerdo que un personaje de Poe creaba paisajes gracias a una magia especial. Pero han sido los escritores los que han recreado paisajes. Ortega y Gasset nos acercaba con un realismo lírico a las tierras de Castilla y Josep Pla en sus descripciones del Empordà o en la pieza maestra de su Cadaqués nos brindaba un paisaje que va más allá de la fotografía. Yno olvidemos a Delibes, Ruyra o Bertrana… O el reciente libro El paisatge d´Olot, de M. Casacuberta e Isabel Banal, con el subtítulo La construcció literària de la Garrotxa. Pero la fiebre urbanizadora del hombre, los incendios o las talas devastadoras han destruido muchos paisajes en Catalunya. Por suerte desde el pasado siglo los parques naturales han crecido y tenemos el ejemplo del parque del Tibidabo, que necesita sólo un aval oficial. En Inglaterra, hace más de un siglo, se fundó la Nacional Trust, que compra territorios para preservarlos de la maldad humana. Jordi Sargatal es un naturalista que desde muy joven batalló hasta conseguir la salvaguarda de los Aiguamolls de l´Empordà. Y en 1998 Caixa Catalunya le encargó la dirección de una fundación, Territori i Paisatge, que lleva diez años comprando fincas forestales o de cultivo para conservarlas. Al mismo tiempo ha hecho convenios con ayuntamientos para que determinadas zonas tuvieran una custodia especial. En conjunto representan el 4,5% de toda Catalunya. Puede parecer poco, pero la fundación ha comprado o ha ayudado a salvar monumentos naturales como zonas del delta del Ebro, el desfiladero de Mont-rebei, en la Noguera, o las tierras que rodean el estanque de Ivars. Todas las zonas salvaguardadas gracias a Territori i Paisatge tienen un valor paisajístico, ecológico y faunístico. Salvar especies en peligro, árboles centenarios o marismas es una tarea admirable que heredarán las nuevas generaciones. Además, la fundación, que ahora se ha fusionado con otras tres en una sola fundación de Caixa Catalunya y no contará con Sargatal, ha ayudado a centenares de proyectos de entidades modestas que velan por el paisaje y el medio natural. Y quiero subrayar un hecho sorprendente: en toda España no hay una fundación no oficial con la misma finalidad de preservar el territorio. Tenemos, pues, que felicitarnos por que una entidad financiera catalana haya consolidado una ventura trascendente que nos honra a todos.

dimecres, 20 de maig del 2009

Mario Benedetti. Viurà en cada una de les seves paraules.


TODAVÍA

No lo creo todavía

estás llegando a mi lado

y la noche es un puñado

de estrellas y de alegría


palpo, gusto, escucho y veo

tu rostro, tu paso largo

tus manos y sin embargo

todavía no lo creo


tu regreso tiene tanto

que ver contigo y conmigo

que por cábala lo digo

y por las dudas lo canto


nadie nunca te reemplaza

y las cosas más triviales

se vuelven fundamentales

porque estás llegando a casa


sin embargo todavía

dudo de esta buena suerte

porque el cielo de tenerte

me parece fantasía


pero venís y es seguro

y venís con tu mirada

y por eso tu llegada

hace mágico el futuro


y aunque no siempre he entendido


mis culpas y mis fracasos

en cambio sé que en tus brazos

el mundo tiene sentido


y si beso la osadía

y el misterio de tus labios

no habrá dudas ni resabios

te querré más, todavía.

MARIO BENEDETTI

dimarts, 19 de maig del 2009

DECLARACIÓ CONSTITUENT DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA D'AMICS D'ISRAEL: A.C.A.I.


http://www.acai.cat

Avui fa 61 anys estava a punt d’expirar el mandat britànic sobre Palestina, nom amb el qual es coneixia la Terra d’Israel, bressol del poble jueu. Uns mesos abans, el 29 de novembre de 1947, una majoria qualificada dels estats membres de les Nacions Unides havia acordat la partició d’aquest territori. Ho feien per intentar satisfer, alhora, les demandes dels representants del poble jueu i les demandes de la població àrab de la zona. Tanmateix, cal recordar que era ja la segona vegada que es partia el territori: el 1922 s’havia dividit el Mandat Britànic sobre Palestina en el que es diria Trans Jordània i Palestina, essent el primer tros atorgat exclusivament als àrabs. Atès que el 15 de maig finia oficialment aquest mandat britànic, els representants de la població jueva a Palestina van proclamar, la tarda del 14, l’establiment de L’Estat d’Israel, definit com a Estat jueu.

Aquell dia, el 5 d’iyar del 5.708, esdevingué clau en la història del poble jueu. Després de centenars d’anys, es restablia la sobirania jueva sobre aquella terra, encara que de manera parcial. Durant segles, els jueus que vivien fora d’Eretz Israel pregaven per retornar-hi. L’establiment de L’Estat d’Israel aleshores no va ser (ni és, ara) la culminació de les aspiracions legitimes del poble jueu, però si que va significar un punt de no-retorn. El moviment sionista, seguint el pensament de Teodor Herzl, havia acomplert bona part dels seus objectius: una llar nacional per al poble jueu en el seu territori històric. Com és sabut el nou Estat no va ser acceptat per tothom. Immediatament a la Declaració d’Independència, els Estats àrabs veïns van atacar l’estat naixent per arrencar-lo de soca-rel i foragitar mar enllà la població jueva que hi residia. Allò que havia succeït a Kfar Etzion, per exemple, (que va passar exactament ?) mostrava allò que passaria si els israelians perdien el combat.

L’establiment de L’Estat d’Israel no va ser fruit de l’atzar, ni d’un regal de ningú, ni el resultat de vagin a saber quina conspiració. Va ser un acte de justícia històrica que es va reforçar i legitimar de manera definitiva gràcies a la lluita dels nous ciutadans d’aquest Estat per a mantenir-ne l’existència. Més de 1’% de la població israeliana del moment va morir en la seva defensa. L’Estat d’Israel va arribar, certament, amb un retard dolorós: si Israel hagués existit abans, sense cap mena de dubte, la Xoà no hagués estat corn va ser. Els fugitius d’una barbàrie que culminava segles d’antisemitisme haguessin trobat allí el refugi que el món els va negar. Consolidat l’Estat d’Israel, en un context i un entorn hostil, ha anat fent via: s’ha desenvolupat corn a democràcia, ha servit perquè el poble jueu tingués una pàtria on els seus valors es poguessin desenvolupar d’acord amb la seva voluntat i ha contribuït al progrés general de la humanitat.

Les persones que avui ens trobem aquí, catalanes i catalans, tenim raons diverses per commemorar, tot celebrant-ho, l’establiment de L’Estat d’Israel però, en tot cas, és segur que tots nosaltres, amb èmfasis diferents, compartim Ia defensa de tres principis fonamentals:

L’estat d’Israel com estat jueu. Més enllà que siguem o no jueus, és important —d’acord amb el funcionament del mon i, de fet, perquè el mon evoluciona corn ho ha fet- que hi hagi almenys un Estat al mon en el qual la identitat del poble jueu estigui el màxim de protegida possible. Això no vol dir que hagi de ser l’únic lloc al món, al contrari, on això passi, però Si que es fonamental que existeixi un estat amb aquestes característiques. Al capdavall, la mera existència de l’Estat jueu facilita la vida a les persones que viuen la seva judeïtat arreu del món, amb independència que aquesta vivència sigui compatible amb la Lleialtat a la comunitat nacional on viuen, treballen i en formen part sense matisos.

L’estat d’Israel corn a expressió política de les aspiracions nacionals del poble jueu. Com molts altres pobles del món, el poble jueu ha aconseguit bastir el seu propi estat, on es pot garantir no només la pervivència de la seva religió, sinó també el seu caràcter nacional. L’èxit del sionisme, acreditat amb la recuperació, l’assoliment i la pervivència d’un estat propi per al poble jueu, pot servir de guia per altres pobles la identitat dels quals estigui compromesa pel simple fet que no tenen un estat seu al darrere. Per exemple, el miracle de la revitalització de la llengua hebrea, que ha esdevingut la llengua normal i comuna d’Israel, evidencia que sempre hi ha lloc per a L’esperança.

L’estat d’Israel com a democràcia, això és, el govern del poble, pel poble i per al poble. Una de les contribucions fonamentals d’Israel al món, més enllà de la cultura entesa en el sentit més ampli possible, ha estat la de demostrar que fins i tot en condicions més que dures, la millor manera de sobreviure corn a Estat és a través d’un regim democràtic. Per aquest motiu, i per ser on és, Israel ha esdevingut un baluard contra el totalitarisme, fins al punt que si Israel caigués (cosa altament improbable), la nostra civilització tindria els dies comptats.

Per aquests tres motius, i d’altres, la solidaritat amb Israel esdevé un imperatiu per a qualsevol persona compromesa amb la llibertat. El suport a Israel, que cadascú vehicula com pot i li sembla, passa per assumir el dret inalienable de l’estat jueu a existir. No hi haurà fi del conflicte àrabo-israelià fins que no caigui reiterar aquesta obvietat. Arreu dels Països Catalans, en el transcurs del segle XX, hi ha hagut personalitats eminents com Josep Carner, Antoni Rovira i Virgili o Salvador Espriu i col·lectius corn Acció Catalana o el Moviment Socialista de Catalunya que han manifestat la sintonia de bona part dels catalans amb consciència nacional amb la causa del poble jueu. En els darrers trenta anys però, aquest sentiment ha restat somort per l’aparent preponderància de les veus que neguen a l’Estat d’Israel, no solament el seu caràcter democràtic. sinó el fet mateix de la seva existència legítima

Les mobilitzacions de Barcelona del gener passat, durant el conflicte de Gaza, han tingut una càrrega d’agressivitat contra Israel, els jueus en general i els catalans que en som solidaris, com mai fins ara en democràcia s’havia vist. Arribats a aquest punt, els catalans demòcrates que ens oposem a tota opressió totalitària de caire religiós, ideològic o polític hem decidit organitzar-nos en una associació que tingui com a objectius preservar i divulgar els valors democràtics que històricament han caracteritzat el pensament jurídic i polític català, la llibertat en primer lloc. Conseqüentment ens neguem a acceptar l’arrelament al si de la societat catalana d’actituds racistes i discriminatòries contra tot col·lectiu identitari que vulgui contribuir a una comunitat nacional catalana que volem sobirana, diversa i plural. La divulgació dels valors fundacionals de l’Estat d’Israel, la identitat jueva, la recuperació del component hebreu de la nostra pàtria i la projecció de la llibertat de les persones i dels pobles són els objectius que guien a partir d’avui mateix l’associació que constituïm.
http://www.acai.cat

A Barcelona, Cap i Casal de Catalunya, el 14 de maig del 2009

Visca Israel i visca Catalunya!

diumenge, 17 de maig del 2009

On son les manifestacions, les protestes, les peticions de cancelació de tots els acords comercials i culturals amb Sri Lanka?.

Pijo-progres, pacifistes, no-violents, solidaris i babaus de tot el món, uniu-vos !!.
Tal com vau fer fa uns mesos, però espavileu-vos i feu via, si no quan arribeu ja no quedaran ni les mosques.
Em pregunto com és que ara no es belluga ningú, per què deu ser, quin és el misteri?. També és la crisi?. Noorrrrrrrrr. Ah!, alerta!!, ja està!!. Israel no hi té res a veure i no cal prestar-hi atenció.




VILAWEB, DILLUNS, 11/05/2009 - 11:44h

L'ONU denuncia un 'bany de sang' a Sri Lanka.

El cap de setmana ha mort tres-cents setanta-vuit civils, més de cent dels quals són xiquets

Un 'bany de sang'. Així ha qualificat Gordon Weiss, portaveu de l'ONU, l'atac de l'exèrcit de Sri Lanka a la guerrilla Tàmil durant el cap de setmana. S'han mort tres-cents setanta-vuit civils, més de cent dels quals són xiquets, segons el metge Shanmugaraja. De ferits,n'hi ha un miler. Els Tigres de l'Alliberament de la Terra Tàmil (LTTE) han culpat el govern de l'atac. L'acusen, a més, de limitar i negar el subministrament de medicines i aliments.

El ministre de Defensa, en canvi, ha dit que és el LTTE qui ataca els civils que són a la seva àrea de control per tal d'incitar la comunitat internacional a intervenir-hi.
Lawrence Christy, cap d'organització per a la Rehabilitació dels Tàmils (TRO) ha denunciat la mort de tres mil dos-cents civils des d'ahir a la tarda i ha demanat una intervenció internacional que aturi 'el genocidi'.
Segons fonts diplomàtiques, el consell de seguretat de l'ONU es reunirà avui amb els ministres d'exterior de Gran Bretanya i l'estat francès. El consell no es posa d'acord sobre si intervenir-hi o no.
En el decurs del conflicte, que ja vint-i-cinc anys que dura, s'han mort més de setanta mil persones. Els Tàmil, que representen un 15 per cent de la població, reclamen la independència del nord-est de l'illa de l'Índic.

divendres, 15 de maig del 2009

dilluns, 11 de maig del 2009

AVIS URGENT PELS ABANDERATS DEL PIJOPROGRESSISME, DESORIENTATS I NINOTS DIVERSOS !!

Correu, correu !!. Noticia d’avui. Convocatòria urgent. Tots els participants en les performances de l’encaputxat amb pistola i luxes diversos de fa uns mesos, teniu una concentració davant l’ambaixada d’Sri Lanka, al Carrer dels Il·lusos, sense número, a qualsevol ciutat. Podeu apedregar els vidres de les oficines de sota, tot i que res tenen a veure amb la delegació, tal com vàreu fer amb l’ambaixada d’Israel a Madrid.

Centenars de persones moren durant bombardejos de l'Exèrcit al nord de Sri Lanka, segons fonts mèdiques 10/05/2009 16:19LONDRES, 10 (EUROPA PRESS)Centenars de persones han mort i més de 1.000 han quedat ferides durant els bombardejos del Govern fets durant aquesta nit i que continuen avui al nord de Sri Lanka, segons han denunciat avui fonts mèdiques.El Govern insisteix, tot i això, que no ha utilitzat artilleria pesant als atacs de la zona que encara continua sota control dels Tigres de l'Alliberament del Regne Tàmil, ha informat la BBC. Tot i així, les fonts han insistit que els bombardejos han durat diverses hores i que provenien del territori sota control de l'Exèrcit singalès. Un metge que treballa a la regió ha assegurat que gairebé 400 persones han mort a les últimes 24 hores i que més de 1.000 estan sent tractades per ferides, i ha afegit que hi ha més cadàvers a les carreteres i la platja. Poc abans, altres funcionaris han indicat que les àrees sota atac quedaven dins allò que el Govern ha anomenat la "nova zona de seguretat", a on l'Exèrcit ha demanat als civils desplaçar-se.Segons els informes, dos hospitals a la regió estan encarregant-se dels ferits. La gent ha buscat refugi als búnquers i diverses tendes de campanya on habitaven s'han cremat. Entre les víctimes es troba un cap d'infermeria del Govern, ja que les bombes van caure a prop de les instal·lacions mèdiques i en zones molt poblades, han assegurat les fonts.Per la seva banda, el portaveu del Ministeri de Defensa de Sri Lanka, Keheliya Rambukwella, ha afirmat que es tracta de "propaganda" dels rebels i que no hi ha hagut bombardejos aeris ni d'artilleria sobre les zones civils. "Això és un fet", ha insistit, després ha al·legat que els milicians mantenen els civils retinguts a la zona per "demanar un rescat".L'exèrcit també afirma que els rebels van matar nou civils que van intentar escapar de la zona dissabte. Els Tigres Tàmils i l'Exèrcit amb freqüència s'acusen mútuament d'atrocitats en el conflicte civil. Tot i això, les acusacions són impossibles de confirmar ja que la premsa estrangera està exclosa de la zona de guerra. Les Nacions Unides estima que uns 50.000 civils es troben atrapats pel conflicte. [FIN]

diumenge, 10 de maig del 2009

Todà rabà khaverim !!

Del 26 d'abril al 3 de maig. Vuit dies a Israel, vuit dies d'immersió total, de respirar història i valentia, coratge i determinació, amabilitat i noves amistats.

Mentre el vell fantasma de l'antisemitisme i la ignorància endèmica continuen recorrent Europa, us dic: MOLTES GRÀCIES AMICS !!. Casa nostra, entesa com a concepte que engloba els valors occidentals de respecte per la vida, la llibertat i la democràcia comença al desert del Néguev, a Ashdod, a Ashkelon i a totes les ciutats israelianes que reben els coets dels fanàtics islamistes. Valtros sou els únics que teniu el coratge de fer valdre la decència en mig d'un femer de cínics, ignorants, mentiders, corruptes, assassins i fanàtics. Un missatge contundent mentre aquí tot està podrit. Si per desgràcia nostra, arriba un dia en que ens domina el missatge terrorífic de la mitja lluna: Mort als infidels !!, llavors, vindran les lamentacions i els cruixir de dents i tots els progres de fireta que avui us acusen, us trobaran a faltar. Visca Israel !!. Visca Catalunya !!