divendres, 12 de juny del 2009

Les històries que comencen bé, solen acabar millor.

Ahir, a mitja tarda, vam tenir una visita ja concertada. Un llarg canvi d'impressions i tot seguit l'amic que va atendre-la, la va acompanyar a fer una visita que ens havia demanat. Al tornar ens va regalar la presa de xocolata que reprodueixo al costat. Immediatament em van venir al cap un munt de records, de berenars al carrer, de jocs a la riera, de fer el pispes per casa menjant-ne d'amagat de ma mare. Sempre amb una bona llesca de pa (del d'abans) amb xocolata: mmm !! quin gust més exquisit i alhora de presència tan humil i senzilla; igual com l'aire que desprenia la persona de la visita. Estic segur que se'n sortirà molt bé, anirà endavant i tindrà èxit. Pots tenir la certesa que per naltros no quedarà !!.