El dia del gos d’aquest Sant Blai 2009 ha estat força ple. Volia jaure una estona per la tarda, però res més lluny de la realitat. Al matí m’ha assabentat que a la matinada s’havia molt el Joan Prieto, lu Juanitu de l’Ana, i a primera hora de la tarda he passat per tanatori de Reus, per passar una estona amb la seva família. Va venir, a l’Aleixar, suposo que en els primers anys 60, des de les terres sorianes de El Burgo de Osma. Aquí van pencar de valent i van prosperar, malgrat la desgràcia de la mort per ofegament del seu pare. Tenia un parell d’anys més que jo, per tant tinc moltes hores compartides de partits de futbol, bicicleta, batalletes per la riera i alguna aventura en la primera joventut. Després se’n va anar a viure a Reus, tot i que la mare i el seu germà Pere es van quedar a l’Aleixar. La malaltia ha estat llarga i dura i aquesta matinada ha deixat de patir. Demà fan el funeral a la Prioral de Sant Pere de Reus, per tant a mort en la fe catòlica, així que hores d’ara el Bon Pastor se’l deu haver carregat a les espatlles i el deu haver fet entrar a la ciutat santa de Jerusalem per presentar-lo a l’Altíssim. Descansa en pau.
Després m’he arribat fins l’Hospital de Sant Joan, per visitar el Francesc Serra, i fer-la petar una bona estona. Ahir va tenir un accident de moto i està amb la pota embenada i alguna que altra ferida. Al seu costat hi he trobat la Maria, sa mare, que ja fa temps que tomba per l’Hospital. Tot i el seu estat m’ha reconegut de seguida: És el xiquet de l’Angelina i el Sr. alcalde, ha afirmat categòricament. Espero que us milloreu ben aviat.
Al sortir he enfilat el camí de Vilanova i la Geltrú, més concretament al Bar Caoba, de la Plaça de la Vila. Allí tenia una cita amb, l’ara ja amic, Francesc Marc Alvaro. Amb una cervesa al davant hem repassat detalls de l’Aleixar, de la causa sionista, política catalana i aleixarenca, les construccions il·legals al nostre terme, etc. Hem quedat que algun dia sense concretar es deixarà caure per l’Aleixar per oferir-nos una xerradeta. T’esperem Francesc, hi seràs benvingut.
Resumint, un dia del gos, que al final s’ha convertit en el més atrafegat de les darreres setmanes. Les dues primeres feines de la tarda no han estat tan agradables com la darrera, però els humans encara no controlem, per sort, el nostre destí.
Bona nit i arreveure.
Després m’he arribat fins l’Hospital de Sant Joan, per visitar el Francesc Serra, i fer-la petar una bona estona. Ahir va tenir un accident de moto i està amb la pota embenada i alguna que altra ferida. Al seu costat hi he trobat la Maria, sa mare, que ja fa temps que tomba per l’Hospital. Tot i el seu estat m’ha reconegut de seguida: És el xiquet de l’Angelina i el Sr. alcalde, ha afirmat categòricament. Espero que us milloreu ben aviat.
Al sortir he enfilat el camí de Vilanova i la Geltrú, més concretament al Bar Caoba, de la Plaça de la Vila. Allí tenia una cita amb, l’ara ja amic, Francesc Marc Alvaro. Amb una cervesa al davant hem repassat detalls de l’Aleixar, de la causa sionista, política catalana i aleixarenca, les construccions il·legals al nostre terme, etc. Hem quedat que algun dia sense concretar es deixarà caure per l’Aleixar per oferir-nos una xerradeta. T’esperem Francesc, hi seràs benvingut.
Resumint, un dia del gos, que al final s’ha convertit en el més atrafegat de les darreres setmanes. Les dues primeres feines de la tarda no han estat tan agradables com la darrera, però els humans encara no controlem, per sort, el nostre destí.
Bona nit i arreveure.
