El Barça, el Sheikh Yousef Al-Qaradawi i la Qatar's Education City

Sheikh Yousef Al-Qaradawi and Qatar's Education City – Hosting American University Students from Carnegie Mellon, Georgetown, Northwestern, Texas A&M, Virginia Commonwealth, Cornell & Others

Jerusalem. Israel

Uns minuts apassionants.

Com hauria estat el Nadal en el món 2.0?

Com hauria estat el Nadal en el món 2.0?

M'aclame a tu. Més Ovidi.

Homenatge a Teresa. Una rierada de records !!

La llengua d'un poble esclau.

Evidencias lacerantes. Pilar Rahola. La Vanguardia. 19/11/2010

Con Israel, indignación interplanetaria a la primera que se mueve un soldado. Pero con Marruecos, café turco a las cinco y pelillos saharauis a la mar, que el emir de los creyentes no está para tonterías.

Perdonen la impertinente pregunta que planteo en dos partes. Primera: ¿por qué a la ONU le resulta tan fácil hacer resoluciones acusatorias contra una democracia vulnerable, que sufre décadas de acoso violento, cuya integridad es amenazada por poderosos países, y que está rodeada de organizaciones fundamentalistas que tienen como objetivo su destrucción? Y la segunda: ¿por qué a la ONU le resulta tan difícil hacer algún papelito, ni que sea de buen rollo, contra una dictadura que nadie considera objeto de sus deseos nucleares, que no está rodeada de feroces enemigos y cuyo problema nacional pendiente no es defendido por grupos terroristas? Es decir, puestos a defender los tan manipulados derechos humanos, ¿por qué la ONU se atreve con una democracia en riesgo, y no con una dictadura que no sufre ninguno? Con Israel, indignación interplanetaria a la primera que se mueve un soldado. Pero con Marruecos, café turco a las cinco y pelillos saharauis a la mar, que el emir de los creyentes no está para tonterías.

Es decir, un país que mantiene una democracia contra viento y marea, que tiene tiempo para invertir en conocimiento, que sufre desde guerras de países vecinos hasta ataques terroristas indiscriminados y que, con todo, consigue mantener a su población en un respetable nivel de vida, es el blanco de las iras de la ONU. Pero un país dictatorial, que mantiene al 41% de su población en la pobreza, pasto fácil de los discursos fanáticos, que no sufre el acoso de ningún vecino violento y que ha exportado algunos de los terroristas más violentos del yihadismo (entre ellos, los del 11-M), no sólo no es el blanco de la ONU, sino que es el amigo para siempre. Contra Israel se organiza un poderoso ejército en el norte, Hizbulah, y una violenta organización en el sur, Hamas, ambos financiados por países poderosos como Irán, y sin embargo no tiene derecho a la defensa. Contra Marruecos se organizan unos cuantos miles de pobres saharauis, abandonados a su suerte, cuya causa pacífica nunca ha violentado la seguridad del Estado, y tiene el derecho a hacer lo que le da la gana. Y es que la ONU, contra Israel vive muy bien, pero contra Marruecos ni parpadea.

¿Por qué? ¿Será porque los poderosos países del petrodólar mueven sus hilos contra Israel y nunca lo harán contra Marruecos? ¿Será porque los saharauis no interesan al islam? ¿Será porque Israel es una democracia y eso resulta intolerable? ¿Será que la ONU no manda? Será, absolutamente dominada por los intereses de las poderosas dictaduras que la conforman. El tema, querida ONU, nunca han sido los derechos humanos. Por eso contra Israel vale todo. Porque la causa no es la defensa palestina. La causa es la destrucción de un cuerpo democrático anómalo que rompe los esquemas del islam. Israel no es digerible, pero ¿Marruecos? Marruecos es una dictadura. ¿Cuál es el problema?

Eleccions al Parlament de Catalunya. Novembre 2010. Els resultats a l'Aleixar.

Candidatura	Nombre de vots	%
CiU	248	54,15
ERC	61	13,32
PSC	41	8,97
ICV	31	6,76
SI	25	5,46
PP	23	5,01
RCat	10	2,17
C’S	5	1,09
CORI	4	0,87
PxC	3	0,66
PACMA	2	0,44
VERDS	1	0,22
ESCONS BLANC	1	0,22
NULS	1	0,22
BLANCS	2	0,44
13 Candidatures	458	100
Cens	649
Participació		70,57

Feliç Hanukkà 5771 - 2010

La festa de les llums

Maria Callas. Avui hauria complert 87 anys.

Protocol de col·laboració entre el Departament de Turisme i l'Ajuntament de l'Aleixar.

9 municipis del Camp de Tarragona promocionaran el seu turisme al voltant del modernisme, el llegat jueu, la Ruta del Cister i les figures de Jaume I, el rector de Vallfogona, i Pau Casals, entre altres

· El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat del director dels serveis territorials del Departament a Tarragona, Àngel Xifré, ha signat avui protocols de col·laboració amb els ajuntaments de Reus, Salou, Mont-roig del Camp, l’Aleixar, Capçanes, Aiguamúrcia, Vallfogona de Riucorb, El Vendrell i Calafell sengles protocols de col·laboració per a la promoció conjunta dels recursos turístics intangibles.

· El Pla de Recursos Turístics Intangibles de Catalunya identifica prop de 2.000 recursos intangibles arreu de Catalunya. Amb aquests convenis, ja s’han subscrit 164 protocols de col·laboració arreu de Catalunya.


Divendres, 26 de novembre de 2010.- El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat del director dels serveis territorials del Departament a Tarragona, Àngel Xifré, ha signat avui amb els Ajuntaments de Reus, Salou, Mont-roig del Camp, l’Aleixar, Capçanes, Aiguamúrcia, Vallfogona de Riucorb, El Vendrell i Calafell, sengles convenis de col·laboració per promocionar els recursos turístics intangibles de les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp, el Baix Penedès i la Conca de Barberà.

Amb els protocols signats avui, s’assenten les bases de la col·laboració entre el Departament i el món local, per promocionar els respectius recursos turístics intangibles, identificats pel Pla de Recursos Turístics Intangibles de Catalunya, que localitza prop de 2.000 recursos intangibles arreu de Catalunya. Amb els d’avui, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, ja ha subscrit 164 convenis de col·laboració en matèria d’intangibles amb municipis d’arreu de Catalunya.

Reus
El Pla situa en el municipi de Reus els recursos intangibles ”Les figures del general Joan Prim, d’Antoni Gaudí i la ruta del modernisme”, considerats prioritaris i vinculats, el primer, a la marca setena Catalunya de la il·lustració a les repúbliques (1740-1875) i, les altres, a la vuitena, Catalunya i la febre de l’or, catalanisme i anarquisme; en base a les quals vol desenvolupar actuacions de posada en valor turístic d’aquests intangibles que s’ordenaran al voltant dels recursos esmentats.

Salou
El Pla situa en el municipi de Salou el recurs intangible “La figura de Jaume I i l’expansió cap a la Mediterrània”, considerat preferent i vinculat a la marca cinquena La Catalunya dels monarques: l’esplendor medieval (1200-1500); en base a la qual es vol desenvolupar actuacions de posada en valor turístic d’aquest intangible.

Mont-roig del Camp
El Pla situa en el municipi de Mont-roig del Camp el recurs intangible ”La figura de Joan Miró”, vinculat, a la marca desena “La Catalunya de la creativitat i de les llibertats (1980-actualitat)” i que queda emmarcada dins un pla per impulsar els “Genis, genialitat i territori”; en base a la qual vol desenvolupar actuacions de posada en valor turístic d’aquests intangibles.

L’Aleixar
El Pla situa en el municipi de l’Aleixar els recursos intangibles següents: “La ruta cultural Mir-Manent”,“El llegat jueu” i “La ruta del Carrasclet (PR-C88)”. El primer el vincula a la marca desena, La Catalunya de la creativitat i de les llibertats”; el segon a la marca cinquena “La Catalunya dels monarques: l’esplendor medieval (1200-1500)”, ja que es tracta d’un dels municipis inclosos en la guia “La Catalunya jueva. Viatge per les terres d’Edom” (editada per la Direcció General de Turisme) i el tercer a la marca sisena “La Catalunya rebel (1500-1740)”. En base a aquestes marques es volen desenvolupar actuacions de posada en valor turístic d’aquests intangibles.

Capçanes
El Pla situa en el municipi de Capçanes el recurs intangible “La figura de Pere Joan Barceló, Carrasclet”, considerat prioritari i vinculat a la marca sisena, La Catalunya Rebel (1500-1740); en base a la qual es vol desenvolupar actuacions de posada en valor turístic d’aquest intangible.

Aiguamúrcia
El Pla situa en el municipi d’Aiguamúrcia diversos recursos intangibles relacionats amb el Monestir de Santes Creus i que s’han considerat prioritaris (amb tres estrelles): la ruta nacional (impulsada per la Direcció General de Turisme) “Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya” i que el Pla vincula a la marca temàtica quarta “El naixement de Catalunya (700-1200)” i “La Ruta dels panteons i les tombes dels reis i les reines de la Corona d’Aragó”, la qual el pla vincula a la marca cinquena “La Catalunya dels monarques: l’esplendor medieval (1200-1500)” i en destaca especialment els panteons reials de la “Ruta del Cister”; en base a les quals vol desenvolupar actuacions de posada en valor turístic d’aquests intangibles.

Vallfogona de Riucorb
El Pla situa en el municipi de Vallfogona de Riucorb el recurs intangible “Ruta literària de Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona”, vinculat a la marca sisena “La Catalunya rebel (1500-1740); en base al qual vol desenvolupar actuacions de posada en valor turístic d’aquest intangible.

Calafell
El Pla situa en el municipi de Calafell el recurs intangible considerat prioritari i vinculat a la marca tercera La Catalunya dels ibers, grecs, romans i visigots (800aC-700dC), en base a la qual vol desenvolupar actuacions de posada en valor turístic d’aquests intangibles que s’ordenaran al voltant del recurs “La Ciutadella de Calafell”.


El Vendrell
El Pla situa en el municipi del Vendrell els recursos intangibles considerats preferents i vinculats, respectivament, a les marques vuitena Catalunya i la febre de l’or, catalanisme i anarquisme (1875-1930) i a la desena La Catalunya de la creativitat i de les llibertats, en base a les quals vol desenvolupar actuacions de posada en valor turístic dels intangibles següents: a) la “Ruta literària d’Àngel Guimerà”, per impulsar la consolidació de la iniciativa “Espais Escrits-Xarxa del Patrimoni Literari Català” que integra les cases-museu d’acreditats literats i promou la divulgació del seu llegat a través de rutes literàries i b) “La figura de Pau Casals”.

El marc: el Pla d’Implementació i el Catàleg de Recursos Turística Intangibles de Catalunya

El Departament, a través de la Direcció General de Turisme, ha firmat ja altres 18 convenis de col·laboració en matèria d’intangibles amb diferents municipis catalans. Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla d’Implementació dels Recursos Turístics Intangibles de Catalunya, que ha impulsat el Departament i que identifica prop de 2.000 recursos intangibles arreu de Catalunya, tots ells amb potencial de ser posats en valor turístic.

La realització del Pla i també del Catàleg de recursos turístics intangibles de Catalunya s’emmarca en del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010, que ha impulsat el Departament a través de la Direcció General de Turisme, i que és el resultat de tres anys de treball en el qual hi han col·laborat diversos equips interdisciplinars i prop una cinquantena d’especialistes.

En aquest sentit, la iniciativa té la voluntat de d’esdevenir un instrument útil, que impulsi la creació de productes turístics de referència, que sigui capaç d’integrar les ofertes disperses i consolidar la posició de Catalunya com a destinació turística integral de qualitat. D’aquesta manera es pot multiplicar de forma exponencial l’oferta del país en el camp del turisme cultural, tan de cara al turisme domèstic com respecte al turisme internacional. El Departament ha editat uns 500 exemplars d’aquest Pla, que també es pot consultar a través del web del Departament.

La mamma morta, a Philadelphia. Sublim i esborronadora.

Pobre Saura, si el distret fos un mosso d'esquadra.

Rangel confirma que es va extraviar informació confidencial sobre la visita del papa a Barcelona

Trobats al carrer documents sobre el dispositiu policíac

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, ha confirmat que algú va perdre informació confidencial sobre el dispositiu policíac per a lavisita del papa Benet XVI ara fa un mes, després d'una reunió. Segons Rangel, aquesta pèrdua es va comunicar als superiors, de manera que es va canviar el dispositiu previst. La greu errada de seguretat s'ha sabut ara perquè un home va trobar el dossier amb la informació confidencial pel carrer.

En els documents hi ha noms, números de telèfon i adreces de correu electrònic d'alts càrrecs dels cossos de seguretat, entre molta més informació. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha parlat, a RA1, de negligència: 'És evident que això és aquí perquè algú ha comès un acte negligent'. La policia espanyola i els mossos d'esquadra han anat a buscar avui al matí la documentació a RAC1. Per la seva banda, Rangel insisteix que no hi ha cap perill per a la seguretat, perquè es va canviar el dispositiu de seguretat.

Els documents, els va trobar un veí de Barcelona quan passejava el gos per la Via Augusta, entre Travessera de Gràcia i el carrer Lluís Antúnez. Tenen el segell del ministeri de l'Interior espanyol. En alguns es podia llegir com la Unitat Central de Protecció de la policia espanyola proposava quan havia d'entrar en funcionament el Centre de Coordinació Operativa i es detallaven les necessitats materials dels agents. En un altre document, un correu signat pel cap de la Secció de Seguretat Electrònic de la policia, es detallaven el nombre de càmeres de seguretat i d'inhibidors de freqüències que hi haurà al voltant de la Sagrada Família durant la visita del papa i la llista d'hotels on s'allotjarà el seguici papal. També hi ha informació sobre una adreça IP i el nombre de mòdems que demana la policia per a Sitel, un sistema per a interceptar i analitzar qualsevol mena de comunicació digital. Hi consta també una altra adreça IP amb el nom de l'usuari i la paraula clau per a accedir-hi i, en el revers del document, el nom d'un tinent coronel sota les paraules 'casa reial'.

Aparteu les criatures ...

Un suggeriment per la gent de La Ciutat invisible, ja que són uns dels abanderats contra la visita del Papa de Roma: Just quan acabi la visita, us podeu dirigir a qualsevol de les ambaixades dels països on hi ha grups islamistes que es serveixen dels infants per manipular-los en actes de violència extrema, i engegar una campanya semblant a la que ara teniu en marxa.
Qualsevol "que passava per allí", s'atraveix amb l'església catòlica, els seus símbols i representants -s'ho mereixin o no-, però contra les altres confessions o ideologies ningú gosa aixecar res; no ja la veu, si no ni tan sols la vista.

Una passejada per Palaestina, any 1695. Hadriani Relandi.

Por: Abri G0ldreich

La maquina del tiempo, este es el sentir mio cuando estoy en la librería con libros antiguos del Sr. Hober en Budapest, Hungria.

Hober ya conoce mis debilidades, y luego de decirme hola y de entregarme un vaso de agua mineral (el Sr. Hober es naturista vegetariano) me lleva por las escaleras hacia el sotano gigante e iluminado, al sector "judío".

El sector judío es una pieza donde hay libros antiguos de temas que aparentan para el Sr. Hober judíos. Entre los libros viejos hay algunos que no valen ni las tapas de cuero que llevan y en pocos casos se puede encontrar reales creaciones de cultura.

Muchos son los libros liturgicos viejos que quizás fueron robados de la "gniza" de las Sinagogas, capitulos del Talmud, el Tanaj, Mishnaiot, Shuljan Haruj, Sidurim viejos con tradición Ashkenaz. Suelo abrirlos para observar quienes eran sus dueños, quién fue el joven que recibió el libro para el Bar Mitzva hace 200 años, y a quién se le entrego durante su vida. Curiosidad.

Muchos de los libros estan escritos en alemán, y son libros goticos que fueron escritos por cristianos o judíos asimilados.

De vez en cuando se puede encontrar un capítulo de Talmud escrito a mano, que son muy caros, varios miles de euro y estan desplegados en un armario detrás de una vitrina iluminada. Hober sabe su valor. Y a veces hay ofertas como el libro Palestina, de Hadriani Relandi llamado el profesional. palaestina ex monumentis veteribus illustrata, המו”ל הוא, Trajecti Batavorum: Ex Libraria G. Brodelet, 1714.

Se puede encontrar estos libros originales en varios lugares del mundo y también en la Universidad de Haifa. Se puede ver donde se encuentra el libro y también se puede encontrar detalles del autor y más.

El autor Rilandi, hombre destacado, geografo, cartógrafo y filólogo sabía perfectamente hebreo, árabe y griego antiguo, más las lenguas europeas. El libro esta escrito en latín. En 1695 fue enviado a recorrer la tierra de Israel o con el nombre de entonces Palestina. En su recorrido investigó 2500 lugares principales que estan nombrados en el Tanaj o en la Mishna.

Su forma de investigación es interesante. Primero, mapea la Tierra de Israel. Segundo, Rilandi ubicó con su nombre a cada uno de los lugares nombrados por la Mishna o el Talmud. Con el original nombre judío, cita el versículo que el corresponde en los libros santos. Si el nombre original es romano o griego, trae en griego y en latín el vinculo. Tercero, también hizo una estadística de la población de cada uno de los asentamientos.

Las principales conclusiones son:

1. Ningún poblado en la Tierra de Israel tiene un nombre original en árabe. Los nombres de los poblados son en su mayoría hebreos, o griegos o latinos romanos. Hasta el día de la fecha practicamente, ningún asentamiento árabe (fuera de Ramle) tiene un nombre árabe original. La mayoría de los poblados tienen origen hebreo o griego que fue desfigurado al árabe sin un sentido claro. No tienen ningún sentido en árabe el nombre de Acco, Haifa, Yaffo, Nablus, Gaza o Jenin y otros nombres de ciudades como Ramallah, El Jalil y El Quds que no tienen raices históricas o filográficas árabes. En el año 1696, el año del recorrido, Ramllah por ejemplo, es llamada Betela (Bet El), Hebrón es llamada Hebrón, y la Cueva de los Patriarcas es llamada por los árabes El Jalil (Sobrenombre del patriarca Abraham).

2. La tierra estaba en su mayoría vacía, desierta y sus habitantes eran pocos y se centralizaban en las ciudades como Jerusalem, Acco, Safed, Yaffo, Tiberia y Gaza. La mayoría de los habitantes en las ciudades eran judíos y el resto eran cristianos y muy pocos musulmanes que en su mayoría eran beduinos. Fuera de Nablus, …. donde estaban asentadas unas 120 personas de la familia musulmana Natasha y unos 70 samaritanos.

3. En Nazaret, capital del Galil, habían unos 700 pobladores, todos cristianos. En Jerusalem habían 5000 personas, la mayoría judíos y la minoría cristianos. Lo interesante es que a los musulmanes Rinaldi los nombra como unas pocas tribus beduinas, que llegaron como empleados temporales para ser utilizados como fuerza laboral en la agricultura o en la construcción. En Gaza por ejemplo, habían 550 personas, 50% judíos y 50% cristiano. Los judíos se ocupaban de la agricultura floreciente de los viñedos, aceitunas y trigo (Gush Katif) y los cristianos se ocupaban del comercio y del traslado de las producciones. En Tiberia y en Safed eran poblados judíos, aunque no se trae que se ocupen de la pezca en el Kinneret, una profesión de Tiberia antigua. Un poblado como Um el Fahm por ejemplo, habían 10 familias, todas cristianas, como 50 habitantes, y también una Iglesia Maronita (Familia Shahada).

4. El libro contradice de forma completa las teorías postmodernistas de la "herencia palestina" o del pueblo palestino. Y afirma y confirma la pertenencia de la tierra de Israel al pueblo judío y la falta de pertenencia definitiva de los árabes, que robaron aún el termino latino Palestina y se lo apoderaron.

El primer dia de les nostres vides.

En Daniel és un comptable i pare de família de cinquanta anys que viu enfonsat en la rutina. Un dilluns, esperant el metro per anar a la feina, tot el pes de la seva grisa existència li cau al damunt. Ha tocat fons.
Aleshores, veu una noia especial a l’andana i, sense saber per què, la segueix... Aparentment, en Daniel i ella no tenen res en comú, però junts passaran vint-i-quatre hores a la deriva per la ciutat, al marge de la resta del món. Un dia que els canviarà per sempre.

Aquesta no és només una història d’amor; aquesta, és una història sobre les segones oportunitats que ofereix la vida. Perquè tot final és un principi. I perquè només quan estàs perdut de veritat, pots trobar el camí de tornada.

A PARTIR DEL 14 D'OCTUBRE A LES LLIBRERIES

"Una petita delícia d'una narradora molt eficaç que- al·leluia!-
no escriu per a ella mateixa, sinó per al plaer dels lectors"
Francesc Miralles

Pots llegir-ne el primer capítol i adquirir-la on-line a Edicions Proa.

Si vols saber-ne més, uneix-te al grup de Facebook.

Mitjans que se n'han fet ressó: Penedesfera, La Malla, Abc, Regió7,Anoiadiari, Adn, ...

Pregó Mercè 2010 Barcelona. Joan Margarit.

Pregó Mercè 2010 Barcelona. Joan Margarit.

José Antonio Labordeta, fins sempre company, ens trobarem aquí al costat, tot just a l'altre banda del camí.

En Labordeta els diu la veritat i es queden sense paraules. Només el queda el riure dels que no poden dir res, dels que s'han quedat sense arguments.

Marc Parrot. Perdo el nord. Falta un mes per la tardor i, avui que plou, s'escau escoltar-la en bona companyia.

Intervenció del diputat Pere Bosch en relació al dictamen de la comissió d'investigació del cas Palau.

Palau de la Música CiUlestial.

Retorn a Sefarad.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Retorn a Sefarad
de Miquel S. Jassans

Si destigeu més informació, podeu parlar amb Cossetània Edicions (977 602
591) o amb l¹autor, Miquel S. Jassans (605465407).

FITXA TÈCNICA

Retorn a Sefarad
Autor: Miquel S. Jassans
Col·lecció: Narrativa, 74
Enquadernació: en rústica
Preu: 14,80 euros
Nombre de pàgines: 208
Mida: 13 x 21 cm
ISBN: 978-84-9791-690-5

Al segle XIV, les comunitats jueves de l'Aleixar, Alforja i Vilaplana, a
causa de les persecucions i les prohibicions, troben refugi en una cova de
la Mussara, on celebren els seus rituals. Per deixar-ne testimoni, graven al
sostre de pedra unes estrelles de David, símbol d¹Israel. La comunitat, en
ser expulsada i enviada a l'exili, promet passar de pares a fills el
testimoni i el secret d'aquell lloc sagrat per conservar-lo en la memòria del
seu Poble. A la fi de la Guerra Civil espanyola, un exiliat que vivia a
Alforja i Reus narra l'exili i el seu periple per la inhòspita França, on
coneix el jueu búlgar David Avràmof, descendent de sefardites que van viure
a l'Aleixar. Passats els anys, els fills d'aquests dos exiliats es retroben
i emprenen el retorn a Sefarad en una sorprenent i apassionant aventura, en
la qual són presents la fe, la ciència, la controvèrsia i l'amor.

Miquel S. Jassans
Miquel S. Jassans (Alforja, 1937) és diplomat en Arqueologia Hispànica i
llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i membre de la
Societat d'Onomàstica. Participà activament en el moviment cultural del
redreçament de la llengua i la nova cançó catalana dels anys seixanta.
Cofundador del grup de teatre estudi Els Passerells, de l'Ateneu Cultural
Josep Taverna d'Alforja i de la revista d¹opinió Vent de Serè. Artista
pintor i professor d'art, ha exposat a diverses ciutats de Catalunya, França
i Alemanya. Conjumina el seu temps pintant, fent arqueologia, fotografia i
cercant noms de lloc i de persona per les comarques del Camp de Tarragona.
Ha publicat: Ordenacions del 1573 de la vila de Rasquera (1984), Toponímia
de Rasquera (1988), Noms de lloc i de persona d'Alforja i Cortiella (1991),
Onomàstica de Poboleda (1988), El secret dels pergamins càtars (2003),
Onomàstica de Colldejou (2003), Diari d'un artista (2007) i Onomàstica de
Duesaigües (2008).

Flotilleros de tot el mon, uniu-vos i poseu rumb a l'Afganistan, o no.

Gabriel Ferrater, Cançó del gosa poder. Veu en directe.

Quants "santscristos" haurien caigut si es digués Carod-Rovira ?

García Bragado i Massaguer, acusats de prevaricació i falsedat documental

La fiscalia amplia la querella per l'hotel del Palau contra els dos membres socialistes del govern municipal de Barcelona

La fiscalia va presentar ahir al jutjat una ampliació de la seva querella (pdf) per l'operació urbanística de l'hotel del Palau en què acusa el tinent batlle de Barcelona Ramon García-Bragado i l'ex-gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, dels delictes de prevaricació i falsedat documental. La fiscalia també demana que s'encausi el director jurídic d'Urbanisme de l'ajuntament, Enric Lambies, i de l'arquitecte Carles Díaz.

També afegeix a la querella l'acusació de prevaricació i falsedat documental contra Fèlix Millet i Jordi Montull, inicialment acusats de tràfic d'influències i apropiació indeguda. En l'escrit, que ja va ser admès a tràmit, el fiscal considera que hi ha indicis clars per acusar García-Bragado i Massaguer. El batlle de la ciutat, Jordi Hereu, va reiterar aquesta mateixa setmana enaquesta entrevista amb VilaWeb la seva confiança amb García-Bragado.

Amb Gilad Shalit. Per defensar la nostra llibertat, ell té segrestada la seva.

Bona tarda, Guilad.

T'escric des de Catalunya i el més probable és que no puguis llegir aquestes quatres ratlles i que no ens coneguem mai. La terra catalana té un parell (Albert Vilalta i Roque Pascual) de persones segrestades pels cosinets dels que et varen segrestar a tu, avui fa 4 anys. Ells no porten, ni de bon tros, tant de temps com tu sense poder tornar a casa, però a diferència del teu cas, aquí se'n parla ben poc d'ells, com si la llei del silenci s'hagués apoderat de tots aquests que tenen la consciència tan elevada i surten, quan els convé, a arreglar el món. Pot ser mantenen un silenci tan rigorós per que estan enfeinats preparant una Flotilla Libertad cap al desert de Mali per alliberar-los. Xiquet, esperem que ben aviat torneu cap a casa, tan tu, com els dos cooperants catalans.

La gente ha perdido el sentido común totalmente.

El magnífic Quim Monzó, publica avui, a la seva columna diaira de La Vanguardia, l'article: Apurad, que allí os espero si quereis venir. Parla de la tragèdia a l'estació del tren de la platja de Castelldefels. Reprodueixo l'últim paràgraf. Anem molt malament quan hi ha gent que actua temerariament només per arribar uns minuts abans a una revetlla que ha de durar tota la nit, que no és en un recinte tancat, que no ha de pagar cap entrada, etc. etc. Definitivament no hi ha remei.

A las 12.39 del mediodía de ayer, un señor que firmó como "Un enfermero de guardia en la verbena" colgó en la edición digital de La Vanguardia el comentario siguiente: "Toda la noche de guardia y lo que he visto, Dios mío: dedos, manos, ojos y quemaduras en todo el cuerpo, accidentados ebrios, en moto y coche y, lo que faltaba, esta matanza por una falta total de prudencia y por pasar las vías del tren, cosa que está prohibida. Estoy agotado de estas noches. La gente ha perdido el sentido común totalmente".

És la democràcia, estúpids !!.

Parlava català en cercles reduïts. No s'ocupava de les xapes per referir-se al tema de la C a les matrícules dels vehícles. La foto de les Açores i les armes de destrucció massiva. Els peus al damunt de la tauleta al despatx d'en Bush. L'anglès del: Because ... she is my friend per referir-se a una persona masculina. Etc. etc. etc.

Però en aquest article, publicat al periòdic quinzenal Aurora hi coincideixo des de la primera fins a la darrera lletra. Israel és casa nostra, la casa de la llibertat, la casa de la única democràcia de la zona, i el que allí hi ha en perill cada dia, no és la religió, és la civilització, la nostra civilització.

AZNAR PIDE APOYO INTERNACIONAL: "SI ISRAEL CAE, CAEMOS TODOS". En una nota de su autoría, en el diario británico "The Times", José Maria Aznar (foto), ex primer ministro español, pide por el apoyo internacional a Israel, en medio de las prolongadas críticas y condenas que se generaron a partir del abordaje israelí a la denominada Flotilla Libertad. "La ira acerca de Gaza es una distracción. No podemos olvidar que Israel es el mejor aliado de Occidente en una región turbulenta", comienza Aznar en su artículo.

Defiendo el proceder israelí ante la flotilla, el ex primer ministro español dijo: "Desde hace demasiado tiempo ha sido considerado pasado de moda, en Europa, hablar a favor de Israel. A raíz del reciente incidente a bordo de un barco lleno de activistas anti-israelíes, resulta difícil pensar en una causa más impopular para defender. En un mundo ideal, el abordaje de comandos israelíes en el Mavi Marmara no habría terminado con nueve muertos y una cantidad de heridos. En un mundo ideal, los soldados habrían sido recibidos pacíficamente en la nave. En un mundo ideal, ningún estado, mucho menos un aliado reciente de Israel, como Turquía, habrían patrocinado y organizado una flotilla, cuyo único propósito era crear una situación imposible para Israel: obligándolo a elegir entre renunciar a su política de seguridad y el bloqueo naval, o arriesgarse a la ira del mundo".

"Un enfoque razonable y equilibrado, debería contener las siguientes realidades: en primer lugar, el estado de Israel fue creado por una decisión de la O.N.U. Su legitimidad, por lo tanto, no debería ser cuestionada. Israel es un país con instituciones democráticas profundamente arraigadas. Es una sociedad dinámica y abierta, que se ha destacado, repetidamente, en la cultura, la ciencia y la tecnología", destaca Aznar.

"La verdadera amenaza para la estabilidad regional, debe buscarse en el surgimiento de un islamismo radical que ve la destrucción de Israel como el cumplimiento de su destino religioso y al mismo tiempo, en el caso de Irán, como una expresión de sus ambiciones de hegemonía regional. Ambos fenómenos son amenazas que afectan no sólo a Israel, sino también al amplio Occidente y al mundo en general", agregó.

"Israel es una parte fundamente de Occidente. Occidente es lo que es gracias a sus raíces judeo - cristianas. Si el elemento judío de esas raíces es eliminado e Israel se pierde, entonces también nosotros estaremos perdidos", concluye Aznar en su artículo.

Arquebisbat de Tarragona - Ajuntament de l'Aleixar. A poc a poc, s'arriba lluny.

La instantània recull el moment de la signatura del conveni de col·laboració entre l'Arquebisbat de Tarragona i l'Ajuntament de l'Aleixar, per tal de iniciar els treballs de digitalització d'una part del nombrosíssim fons documental de la parròquia de l'Aleixar i que està custodiat a l'Arxiu Diocesà de Tarragona. És una bona notícia per tots aquells que estimem la documentació dels nostres avantpassats, doncs és la primera passa per continuar el camí que ha de permetre la seva difusió i estudi. Felicitem-nos tots plegats, el Sr. Arquebisbe de Tarragona Dr. Jaume Pujol, i el director de l'Arxiu , Mossèn Manel Fuentes, per la bona disposició i iniciativa que sempre van manifestar amb paraules i, a finals de maig, també amb fets.

Una llicó d'amor als orígens, a la terra; una llicó d'humanitat.

Vaig tenir la sort i el privilegi de conèixer el Sr. Marcos Caballero, en el mes de novembre de 2008, durant el lliurament dels Premis Samuel Toledano, un acte celebrat al Colegi d'Advocats de Jerusalem i que recull la imatge. Ens hem anat escrivint i telefonant. Tot i que té una edat força avançada, el mes d'octubre d'enguany serà a Barcelona per explicar-nos les seves vivències i sentiments, que queden resumides en la carta que va enviar a l'Andreu, president de l'ARCCI i que avui publico. Realment emocionant.

Querido y muy respetado Don Andrés

Paz y salud

Catalunya es para mi una vieja, lejana y cercana patria, muy querida y recordada. Falset fue la patria de mis antepasados catalanes, que a pesar de la expulsión y la lejanía siguieron recordándola y amándola durante siglos.

Y ese fue el mensaje que me transmitieron mis padres y mis abuelos.

Y ese es el mensaje que yo intento dejar a mis hijos, nietos y bisnietos nacidos en Israel dejándoles por escrito mi tesis doctoral que es todo amor a Falset, Cervera y a todas las comarcas catalanas donde vivieron más de un milenio mis antepasados de las familias Cavaller - Cavallero y Sabah-Sabaj.

En mi larga vida de judio errante alcanzé a amar 4 patrias con las cuales tengo solamente deudas de gratitud: 1) Argentina, la tierra que me vio nacer y que recibió a mis padres y a mis abuelos y les dio protección, amor y trabajo; 2) Catalunya donde mis antepasados desarrollaron las raíces mas profundas en la historia de mi familia; 3) El Imperio Otomano (hoy Turquía) donde la mayoría del pueblo judío expulsado en 1492 y arrancados de sus raíces españolas encontró refugio y protección y por sobre todo la libertad de seguir siendo judíos y 4) Israel la patria Bíblica del pueblo judío, patria de mis descendientes Israelíes

Tengo un gran deseo y un pedido que me sale del alma.

El deseo: de visitar todas las comarcas donde vivieron mis antepasados catalanes y encontrarme con la gente del pueblo y contarles la historia de mi familia y el amor que siempre sentimos por ellos.

Mi pedido: Que cuando Dios me lleve a su seno me cubran con tierra de mis cuatro patrias.

Un abrazo.

Mordechai Ben Abir, (Marcos Caballero)

Visita de la Subdelagada del Govern espanyol a Tarragona.

Ahir dissabte, 12 de juny, ens va visitar la Sra. Teresa Pallarès Piqué, Subdelagada del Govern espanyol a Tarragona. Ha inaugurat el magatzem de la Pista poliesportiva, aixecat amb el primer FEIL. L'hem rebut a la Casa de la Vila, ha signat en el llibre d'or i a la sala de plens ens ha dirigit unes paraules, posant de manifest la seva voluntat de ser a prop de tots els municipis, per petits que siguin. A continuació ens hem dirigit cap a la nova construcció i hem acabat la jornada amb un vermut popular. Ha deixat bon regust i un fil directe que ha de ser el conducte per on incrementar la col·laboració. Fins aviat.

Visita del President de la Diputació de Tarragona.

El passat 29 de maig ens va visitar el Sr. Josep Poblet i Tous, President de la Diputació de Tarragona, en el marc de la Festa Major de la Trinitat. El vam rebre a la Casa de la Vila i tot seguit visità els llocs més emblemàtics del poble, especialment el punt d'informació de la ruta turística Mir-Manent i l'església de Sant Martí i la capella de la Santa Fímbria. La invitació respon a la voluntat de l'equip de govern de rebre tots els representants de les institucions que col·laboren amb l'Ajuntament, siguin del color polític que siguin, sense cap exepció.

Jerusalem d'or -Yerushalayim shel zahav

Mark Twain 1835 - 1910 i la seva visió sobre Palestina.

Segons el testimoni de l'escriptor nord-americà, fa una mica més de 100 anys, de palestins de "tota al vida", res de res. Ah ! i mossèn Cinto Verdaguer també ho confirma en el seu: Dietari d'un pelegrí a Terra Santa. Més endavant en parlarem. A la imatge, la Mar Morta, desde Massada, aquella que no caurà una segona vegada !

Palestina viste arpillera y cenizas. Sobre ella empolla la magia de una maldición que ha agotado sus campos y vació sus energías. Donde otrora se erguían las cúpulas y las torres de Sodoma y Gomorra, aquel mar solemne anega ahora la planicie y en sus amargas aguas no hay nada que viva y sobre su superficie sin olas el aire que produce ampollas cuelga sin movimiento y muerto, junto a sus límites no crece nada fuera de malas hierbas y ramilletes de cañas dispersos, y ese fruto traicionero que promete refrescar los labios abrasados, pero se convierte en cenizas en cuanto se le toca. Nazaret se encuentra abandonada; sobre ese vado del Jordán donde las huestes de Israel entraron a la Tierra Prometida con cantos de alegría, uno encuentra sólo un escuálido campamento de los fantásticos beduinos del desierto; la maldita Jericó es una enmohecida ruina hoy, tal como la dejó el milagro de Josué hace más de tres mil años. Belén y Betania, en su pobreza y su humillación, no tienen nada ahora para recordarnos que alguna vez conocieron el gran honor de contar con la presencia del Salvador; el lugar reverenciado donde los pastores cuidaban a sus rebaños por las noches y donde los ángeles cantaron a la paz en el mundo y la buena voluntad para los humanos, está vacío de criaturas vivientes y no goza de la bendición de alguna cosa que sea agradable para la vista. La renombrada Jerusalén, el más majestuoso nombre en la historia, ha perdido toda su antigua grandeza para convertirse en una aldea paupérrima; las riquezas de Salomón ya no están allí para despertar la admiración de reinas orientales que visitan el lugar; el maravilloso templo que fue el orgullo y la gloria de Israel ha desaparecido y se yergue la media luna otomana sobre el lugar en que, en el día más memorable en los anales del mundo, erigieron la Santa Cruz. El famoso mar de la Galilea, donde en el pasado anclaron las flotas romanas y los discípulos del Salvador navegaron en sus barcos, ha sido reducido a un desierto por los devotos de la guerra y el comercio y sus orillas son un yermo desierto; Capernaúm es una ruina sin forma; Magdala es el hogar de árabes empobrecidos; Betsaida y Korazin han desaparecido del planeta y los «lugares desérticos» alrededor, donde miles de personas oyeron alguna vez la voz del Salvador y comieron los milagrosos panes, duermen en la quietud de una soledad habitada sólo por aves rapaces y escurridizos zorros.

Palestina está desolada y desagradable. ¿Y por qué habría de ser diferente? ¿Puede la maldición de Dios embellecer una tierra?

Palestina ya no pertenece a este mundo trabajador. Es sagrada para poesía y tradición, es una tierra de sueños.

Mark Twain

Catalunya sota el franquisme. En memòria del Ramon Valent.

PROGRAMA D'ACTES.

Migdia del diumenge, 21 de març de 2010.

A 3/4 d'1. Rebuda del Sr. Andreu Mayayo, a la Casa de la Vila, i signatura en el Llibre d'Or.

• A la una: Concentració a la Placeta. Breu parlament i descoberta d'una placa commemorativa.

• A 2/4 de 2: Xerrada a càrrec de l’historiador i catedràtic d'Història contemporània de la Universitat de Barcelona, Sr. Andreu Mayayo, a la Sala d'actes de la Societat.

Organitza: Ajuntament de l'Aleixar.

L'Aleixar. 28F Referèndum per la independència de Catalunya. II

Va ser un moment emocionant i alhora contundent, prescindint de tot i de tots: L'abans d'ahir i l'avui, junts per una mateixa causa, Catalunya.