Marc Parrot. Perdo el nord. Falta un mes per la tardor i, avui que plou, s'escau escoltar-la en bona companyia.

Miguel Poveda. Desglaç. No et veuré més.

NO ET VEURÉ MÉS

És la pell violeta d'una nit

que vam deixar pendent.

El teu silenci sona com un saxo

d'or negre al fons dels dies sense tu.

Com panteixa al teu pit el contrabaix,

i el flanc càlid de fosca

que sempre més somiaré avançant

amb la meva mà lenta cap a tu.

Músics en la penombra, instruments d'or

en les boques liloses: ja, la vida

mai més no em tornarà el que m'he jugat

al teu cos nu des que vas ser una festa.

Només queda, al piano, un negre cec,

el nostre amor.

Toca sol en aquest ponent de fosca

i el meu somni s'adorm en el seus dits.

Joan Margarit (1938)

Els primers freds. Poseia 1975 – 1995 (2004)

Todo en ti fue naufragio

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Para mi corazón basta tu pecho.

Me gusta cuando callas.

Noa. La vida és bella !!.

A l'ombra de la llum de la lluna, que avui és plena. Aquells que pugueu, aprofiteu els instants màgics de la seva mirada.