Notícia publica a Avui.cat el passat 6 de febrer. Un jutge de Barcelona ha dictat una ordre d'allunyament a un pare que l'octubre del 2008 va insultar i amenaçar la directora d'una escola de la Ciutat Comtal i un inspector d'Educació. L'acusat no podrà acostar-se durant quatre mesos a les dues víctimes ni tampoc al centre educatiu afectat. A més, segons informa Catalunya Ràdio, l'home no podrà comunicar-se per cap mitjà ni amb l'inspector ni amb la directora del centre. És la primera vegada que hi ha una sentència d'aquestes característiques a l'Estat espanyol. El jutge considera provat que, en una reunió a l'escola, l'home va insultar i amenaçar greument la directora del centre i l'inspector d'Educació. A més de l'ordre d'allunyament, el condemnat haurà de pagar una multa de 360 euros per dues faltes contra l'ordre públic. Pel que fa a l'ordre d'allunyament, el condemnat ja n'ha complert 2 mesos perquè, temps enrere, el jutge li havia dictat una mesura cautelar en aquest sentit i ja estava obligat a no acostar-se al centre d'ensenyament. En unes declaracions a Catalunya Ràdio, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha valorat de forma positiva la sentència: "És un bon avís perquè tots plegats ens prenguem seriosament què vol dir garantir la convivència i el respecte entre uns i altres, Queda clar que no es pot agredir ni insultar ni actuar contra aquests principis elementals de convivència i respecte".
Algunes consideracions.
Em dirigeixo directament als periodistes, donat que en tots els mitjans de comunicació en els que he llegit la noticia, TOTS, ABSOLUTAMENT TOTS, repeteixen el mateix redactat.: I per això us heu passat no sé quants anys a la facultat ?. Trobo que queden molts interrogants per respondre. Quin entorn familiar té el condemnat ?. És una persona socialment equilibrada, o bé un saltimbanqui que se’n fot de les més elementals normes de convivència ?. I la criatura objecte de les amenaces, com queda ?. I les relacions de la família de la criatura amb la comunitat educativa (companys, mestres, resta de pares), com eren i com seran ?. Quin rati d’alumnes per classe té el centre ?. És evident que l’animalot amenaçador no tenia raó en les formes, però us heu preocupat de saber si en tenia en el fons ?. Quina ha estat la seva trajectòria en la nostra societat ?. Ha tingut altres problemes d’aquest tipus ?.
Em dirigeixo, també, directament a vostès, polítics professionals, aquells que viviu en una torre d’ivori, aquells que porteu tota la vida aferrats a les mamelles públiques en els seus diferents mugrons (Diputacions, Ajuntaments, Consells Comarcals, Consells d’administració de les empreses públiques, etc.) i us dic: No conec aquest animalot amenaçador, però és molt probable que quan va conèixer la sentència es fotés un tip de riure. Ui, es devia fer caqueta cames avall de la por que li va agafar: Una ordre d’allunyament i una súper-mega-multa de 360 €, que ja veurem si pagarà. Però si a mi, fa menys d’un mes, mentre conduïa portava un auricular que desconeixia que no es podia portar, em van caure 130 € i tres punts,. Els càstigs de les lleis son adequats per les persones normals, però no per la fauna diversa que habita en la nostra societat. Fa un any i mig que soc al capdavant de l’Ajuntament del meu poble i hem rebut unes quantes amenaces, juntament amb els treballadors de la casa i us asseguro que no fa cap gràcia. Més seriositat, rigor i contundència i menys visió guaI-pogre dels greus problemes que ens afecten avui dia.
Tot plegat fa riure, per no plorar.
