Aquests dies he llegit i rellegit el recordatori que va editar la família de la Maria Anglès Olesti, recentment traspassada i que a l'Aleixar tots la coneixíem com la Maria mano. No se qui va tenir l'encert d'escollir-lo, però el felicito sincerament.
PARLEM DE TU
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Miquel Martí i Pol
