Vaig conèixer a l'amic Juli Gens (Constantí 1957-2009) no fa pas gaire temps, just un parell d'anys, en els primers contactes amb l'ARCCI, entre reunions, sopars, i un viatge a Madrid a mitjans gener d'enguany, on el vaig tenir tot el dia al costat, junt amb l'Ignasi, la Mila i uns amics de Lleida. Recordo que va passar un mal viatge, doncs ja no es trobava bé. Vam repassar la situació dels pagesos al Camp de Tarragona, del que n'era un enamorat, també la de Catalunya i el tema central: Israel. Em va donar unes quantes orientacions sobre temes municipals i després, al no rebre cap resposta als meus escrits, vaig insistir novament i una xiqueta seva em va posar al corrent de tot plegat. Precisament llegia el missatge que em va enviar, un divendres quan anava amb el cotxe del Jaume Renyer cap a Barcelona a un sopar d'amics d'Israel, per després quedar-nos-hi a fer nit i assistir al Consell Nacional d'Esquerra, de l'endemà dissabte.
Abans d'ahir, dimarts, 28 de juliol de 2009, una mica abans de la mitja nit, la llum del sol ja s'havia acabat del tot i el seu replegament diari, coincidia amb el de la vida del Juli. El passat i els seus paisatges aturonats creats per la gran activitat docent, personal i professional van ser aplanats, pel truncament prematur de la seva vida, però el record el tindrem sempre present. L'any que ve he de tornar a Israel i estic segur que al damunt del cel de Jerusalem hi veuré un nou estel que ja hi lluu des de dimarts al vespre; és el Juli, que ens anima a treballar amb renovada energia per omplir tant puguem, el buit immens que ens ha deixat la seva mort. Vagi el meu condol per la seva família, amics, alumnes, companys i tots els que l'estimaven.
Abans d'ahir, dimarts, 28 de juliol de 2009, una mica abans de la mitja nit, la llum del sol ja s'havia acabat del tot i el seu replegament diari, coincidia amb el de la vida del Juli. El passat i els seus paisatges aturonats creats per la gran activitat docent, personal i professional van ser aplanats, pel truncament prematur de la seva vida, però el record el tindrem sempre present. L'any que ve he de tornar a Israel i estic segur que al damunt del cel de Jerusalem hi veuré un nou estel que ja hi lluu des de dimarts al vespre; és el Juli, que ens anima a treballar amb renovada energia per omplir tant puguem, el buit immens que ens ha deixat la seva mort. Vagi el meu condol per la seva família, amics, alumnes, companys i tots els que l'estimaven.
No t'oblidarem mai !!.
