Ni l’aigua que va caure just abans del concert del Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, va poder evitar l’èxit rotund de participació. El jovent independentista del Camp, Terres de l’Ebre i el Priorat, van donar una lliçó de capacitat de convocatòria, d’organització i sobretot de comportament, de col·laboració i de compromís amb la paraula donada. Trobo que la paraula de les persones té el valor màxim en les relacions socials i els de les rastes, els dels 300 anys, els de les cues, els dels petards, els de les patilles, els de les falçimartells, els de les samarretes que fan por, etc. etc. amb la seva actitud, van cridar als quatres vents que son a anys llum de molts veïns nostres, autoconsiderats gent d’ordre i benpensants. Apuntem-nos-ho bé, tenim molt per aprendre i només cal copiar, així de fàcil. Sense complexos i sense pensar en el que diran.
Sense anomenar ningú, doncs em sabria greu deixar-me algun nom del jovent que vaig conèixer, us dic: TORNEU QUAN VULGUEU, SEREU BENVINGUTS.
