Qui no estima els marges vells, no estima la terra, ni sent la poesia rural, ni compren l’esperit del paisatge.
Antoni Rovira i Virgili.
Com m’agradaria perdre’m per indrets solitaris, en el laberint dels arbustos, a la riba seductora d’un rierol. Ara una ombra densa em convidaria a descansar, ara la remor d’un salt d’aigua em sorprendria. Que bonic és quan lluny del soroll no se sent al nostre voltant altre so que el d’un rierol proper, el brunzir de les abelles o el pas d’una sargantana fugint per l’herba !!
Jean Paul Richter.
