divendres, 30 de juliol del 2010
dijous, 22 de juliol del 2010
Retorn a Sefarad.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
Retorn a Sefarad
de Miquel S. Jassans
Si destigeu més informació, podeu parlar amb Cossetània Edicions (977 602
591) o amb l¹autor, Miquel S. Jassans (605465407).
FITXA TÈCNICA
Retorn a Sefarad
Autor: Miquel S. Jassans
Col·lecció: Narrativa, 74
Enquadernació: en rústica
Preu: 14,80 euros
Nombre de pàgines: 208
Mida: 13 x 21 cm
ISBN: 978-84-9791-690-5
Al segle XIV, les comunitats jueves de l'Aleixar, Alforja i Vilaplana, a
causa de les persecucions i les prohibicions, troben refugi en una cova de
la Mussara, on celebren els seus rituals. Per deixar-ne testimoni, graven al
sostre de pedra unes estrelles de David, símbol d¹Israel. La comunitat, en
ser expulsada i enviada a l'exili, promet passar de pares a fills el
testimoni i el secret d'aquell lloc sagrat per conservar-lo en la memòria del
seu Poble. A la fi de la Guerra Civil espanyola, un exiliat que vivia a
Alforja i Reus narra l'exili i el seu periple per la inhòspita França, on
coneix el jueu búlgar David Avràmof, descendent de sefardites que van viure
a l'Aleixar. Passats els anys, els fills d'aquests dos exiliats es retroben
i emprenen el retorn a Sefarad en una sorprenent i apassionant aventura, en
la qual són presents la fe, la ciència, la controvèrsia i l'amor.
Miquel S. Jassans
Miquel S. Jassans (Alforja, 1937) és diplomat en Arqueologia Hispànica i
llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i membre de la
Societat d'Onomàstica. Participà activament en el moviment cultural del
redreçament de la llengua i la nova cançó catalana dels anys seixanta.
Cofundador del grup de teatre estudi Els Passerells, de l'Ateneu Cultural
Josep Taverna d'Alforja i de la revista d¹opinió Vent de Serè. Artista
pintor i professor d'art, ha exposat a diverses ciutats de Catalunya, França
i Alemanya. Conjumina el seu temps pintant, fent arqueologia, fotografia i
cercant noms de lloc i de persona per les comarques del Camp de Tarragona.
Ha publicat: Ordenacions del 1573 de la vila de Rasquera (1984), Toponímia
de Rasquera (1988), Noms de lloc i de persona d'Alforja i Cortiella (1991),
Onomàstica de Poboleda (1988), El secret dels pergamins càtars (2003),
Onomàstica de Colldejou (2003), Diari d'un artista (2007) i Onomàstica de
Duesaigües (2008).
divendres, 16 de juliol del 2010
diumenge, 11 de juliol del 2010
dissabte, 10 de juliol del 2010
Quants "santscristos" haurien caigut si es digués Carod-Rovira ?
García Bragado i Massaguer, acusats de prevaricació i falsedat documental
La fiscalia amplia la querella per l'hotel del Palau contra els dos membres socialistes del govern municipal de Barcelona
La fiscalia va presentar ahir al jutjat una ampliació de la seva querella (pdf) per l'operació urbanística de l'hotel del Palau en què acusa el tinent batlle de Barcelona Ramon García-Bragado i l'ex-gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, dels delictes de prevaricació i falsedat documental. La fiscalia també demana que s'encausi el director jurídic d'Urbanisme de l'ajuntament, Enric Lambies, i de l'arquitecte Carles Díaz.
També afegeix a la querella l'acusació de prevaricació i falsedat documental contra Fèlix Millet i Jordi Montull, inicialment acusats de tràfic d'influències i apropiació indeguda. En l'escrit, que ja va ser admès a tràmit, el fiscal considera que hi ha indicis clars per acusar García-Bragado i Massaguer. El batlle de la ciutat, Jordi Hereu, va reiterar aquesta mateixa setmana enaquesta entrevista amb VilaWeb la seva confiança amb García-Bragado.
La fiscalia amplia la querella per l'hotel del Palau contra els dos membres socialistes del govern municipal de Barcelona
divendres, 25 de juny del 2010
Amb Gilad Shalit. Per defensar la nostra llibertat, ell té segrestada la seva.
Bona tarda, Guilad. La gente ha perdido el sentido común totalmente.
dijous, 24 de juny del 2010
És la democràcia, estúpids !!.

dilluns, 21 de juny del 2010
Arquebisbat de Tarragona - Ajuntament de l'Aleixar. A poc a poc, s'arriba lluny.

dissabte, 19 de juny del 2010
Una llicó d'amor als orígens, a la terra; una llicó d'humanitat.
Querido y muy respetado Don Andrés
Paz y salud
Catalunya es para mi una vieja, lejana y cercana patria, muy querida y recordada. Falset fue la patria de mis antepasados catalanes, que a pesar de la expulsión y la lejanía siguieron recordándola y amándola durante siglos.
Y ese fue el mensaje que me transmitieron mis padres y mis abuelos.
Y ese es el mensaje que yo intento dejar a mis hijos, nietos y bisnietos nacidos en Israel dejándoles por escrito mi tesis doctoral que es todo amor a Falset, Cervera y a todas las comarcas catalanas donde vivieron más de un milenio mis antepasados de las familias Cavaller - Cavallero y Sabah-Sabaj.
En mi larga vida de judio errante alcanzé a amar 4 patrias con las cuales tengo solamente deudas de gratitud: 1) Argentina, la tierra que me vio nacer y que recibió a mis padres y a mis abuelos y les dio protección, amor y trabajo; 2) Catalunya donde mis antepasados desarrollaron las raíces mas profundas en la historia de mi familia; 3) El Imperio Otomano (hoy Turquía) donde la mayoría del pueblo judío expulsado en 1492 y arrancados de sus raíces españolas encontró refugio y protección y por sobre todo la libertad de seguir siendo judíos y 4) Israel la patria Bíblica del pueblo judío, patria de mis descendientes Israelíes
Tengo un gran deseo y un pedido que me sale del alma.
El deseo: de visitar todas las comarcas donde vivieron mis antepasados catalanes y encontrarme con la gente del pueblo y contarles la historia de mi familia y el amor que siempre sentimos por ellos.
Mi pedido: Que cuando Dios me lleve a su seno me cubran con tierra de mis cuatro patrias.
Un abrazo.
Mordechai Ben Abir, (Marcos Caballero)
diumenge, 13 de juny del 2010
Visita de la Subdelagada del Govern espanyol a Tarragona.
dissabte, 12 de juny del 2010
Visita del President de la Diputació de Tarragona.
divendres, 14 de maig del 2010
dimarts, 4 de maig del 2010
Mark Twain 1835 - 1910 i la seva visió sobre Palestina.
Segons el testimoni de l'escriptor nord-americà, fa una mica més de 100 anys, de palestins de "tota al vida", res de res. Ah ! i mossèn Cinto Verdaguer també ho confirma en el seu: Dietari d'un pelegrí a Terra Santa. Més endavant en parlarem. A la imatge, la Mar Morta, desde Massada, aquella que no caurà una segona vegada !
Palestina está desolada y desagradable. ¿Y por qué habría de ser diferente? ¿Puede la maldición de Dios embellecer una tierra?
Palestina ya no pertenece a este mundo trabajador. Es sagrada para poesía y tradición, es una tierra de sueños.
Mark Twain
dijous, 18 de març del 2010
Catalunya sota el franquisme. En memòria del Ramon Valent.

PROGRAMA D'ACTES.
Migdia del diumenge, 21 de març de 2010.
A 3/4 d'1. Rebuda del Sr. Andreu Mayayo, a la Casa de la Vila, i signatura en el Llibre d'Or.
- A la una: Concentració a la Placeta. Breu parlament i descoberta d'una placa commemorativa.
- A 2/4 de 2: Xerrada a càrrec de l’historiador i catedràtic d'Història contemporània de la Universitat de Barcelona, Sr. Andreu Mayayo, a la Sala d'actes de la Societat.
dissabte, 6 de març del 2010
L'Aleixar. 28F Referèndum per la independència de Catalunya. II
Va ser un moment emocionant i alhora contundent, prescindint de tot i de tots: L'abans d'ahir i l'avui, junts per una mateixa causa, Catalunya.
L'Aleixar. 28F Referèndum per la independència de Catalunya. I

dissabte, 27 de febrer del 2010
Conferència del Dr. Mario Javier Sabán: Història de l'antisemitisme.

El proper dijous, 4 de març, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre d’Amics de Reus, Raval de Robuster, 36, el Dr. Mario Javier Saban, president de Tarbut Sefarad, ens oferirà la conferència: Història de l'antisemitisme. Està patrocinada per la Càtedra de pensament jueu David Melul. És un autèntic plaer escoltar l'amic Mario Saban. Us espero. Hi sou tots convidats.
dijous, 11 de febrer del 2010
Pilar Rahola. La Vanguardia. 10.02.2010. Hèroes de mochila.
Uno de los deportes de estos tiempos fútiles es ir a hacerse el héroe a Israel. Es un deporte cómodo y exitoso, primero porque Israel garantiza el foco mediático, no en vano es el lugar del mundo con más corresponsales por metro cuadrado. Como dijo alguien, en Israel dejas la cámara en el suelo, vas a un café, y, a la vuelta, el reportaje está hecho. Y segundo, porque, a diferencia de otros conflictos, cuyos gobiernos chapotean en la feliz impunidad de las dictaduras, Israel es una democracia. Por supuesto, puede cometer y comete atropellos e irregularidades. Pero tanto como cualquier otro país, en situación de conflicto grave. Y cuando ello ocurre, los propios mecanismos de control democrático hacen su trabajo. El caso de esta militante catalana, que pasea su felicidad de héroe de bolsillo por las fotos de los periódicos, es paradigmático. Se va a un país en conflicto desde hace 60 años, donde existen, aparte de una amenaza nuclear contra su población, múltiples organizaciones que han perpetrado todo tipo de atrocidades terroristas, y hasta un ejército poderoso en el sur de Líbano –profusamente financiado–, que tiene como único objetivo destruirle. Todo ello amenizado con la amenaza fundamentalista islámica. A este paraíso de la tranquilidad, algunos deciden ir a tocar un poco más las narices, no fuera caso que Israel lo tuviera demasiado fácil. Y encima, para ahondar en tan heroica hazaña, se permiten caducar su visado, no en vano es muy normal incumplir las leyes del país que uno visita. Todo bonito, todo fotografiado y todo con aires de resistencia kumbayá. Si, además, aparecen soldados malísimos y los detienen, se cierra el círculo de su aventura adolescente, felices de haber cumplido con su arriesgada lucha.
¿Arriesgada? ¿Arriesgado ir a montar huelgas de hambre o pequeños alardes de resistencia a un país que goza de libertades? ¿Por qué no son héroes de verdad? Puestos a decorar su currículum con batallitas, ¿por qué no se lo toman en serio? Veamos. Podrían plantarse ante Hamas y manifestarse en contra de las ratzias que hacen de militantes palestinos opositores. Sólo llevan unos centenares de muertos. O podrían montar su chiringuito de protesta a favor de las mujeres oprimidas del islam. O ir a Teherán, donde hay bonitas manifestaciones por la libertad. Claro que condenan a muerte a los estudiantes, lo cual no es tan divertido. También podrían aventurarse por las calles de Arabia Saudí, en minifalda y reclamando el derecho femenino a existir. O pasearse por Sudán, donde su pequeño dictador lleva centenares de miles de muertos. O ponerse delante de una lapidación, a ver si la paran. O en una escuela israelí, donde ha caído el último misil. Pero todo esto sería serio, y no están por la labor del martirio. No olvidemos que lo suyo no es una lucha de resistencia. Lo suyo es un happening.
dimarts, 9 de febrer del 2010
Salvador Sostres, al seu blog. Dimarts, 9 de febrer de 2010.
El teu petit cervell
Ara que de qualsevol apologeta de terroristes en diuen activista, hem sabut que Israel ha alliberat la penosa noia Ariadna Jové després d’haver estat trobada a Ramal·lah sense el visat en regla. Potser aquesta noia, acostumada a la passivitat policial i política de Catalunya, i a la complicitat amb tot quant propagandista del mal, s’havia pensat que els israelians li permetrien de tallar carrers impunement o d’acampar com els micos a Francesc Macià. Per sort allà són un Estat seriós i no fan broma. Per sort allà saben què hi ha en joc i la llei d’immigració hi té alguna utilitat. Ja m’agrada que aquests catalans antisitema viatgin un poc, perquè tal vegada així aprendran a respectar les normes bàsiques de convivència. Es comença mutilant els drets dels altres per fer sentir les teves reivindicacions i s’acaba amb un mocador al cap i explotant en una autobús o en un mercat. És una cosa i el mateix no entendre el missatge de pau, llibertat i esperança d’Israel que saltar-se la llei amb la poca-vergonya del bàrbar. No conec la noia Ariadna ni les seves circumstàncies personals, però la veritat és que hauria preferit que s’hagués quedat uns dies a la presó perquè tingués ocasió de reflexionar sobre què es pot fer i què no. M’hauria agradat que el seu petit cervellet antisistema hagués tingut temps per reflexionar sobre si troba que és normal ser en un lloc en plena guerra sense el visat en regla. En quina ment civilitzada hi cap, tanta deixadesa? I una altra cosa: aquesta noia i el seu moviment de merda no es cansaran ara de fer tota la demagògia antisemita que facia falta. No es cansaran de practicar el seu victimisme fastigós i de criminalitzar amb mitges veritats i mentides totals l’única democràcia de la zona. Però cal dir que quan la policia israeliana et deté és perquè té una raó de pes, perquqè has infringit la llei. Pots pagar una fiança i quedar en llibertat, com ha fet la tal Ariadna. Els enemics d’Israel, si tens sort, et detenen pel simple fet de ser dona i no dur el cap tapat. Això, insistiexo, si tens molta, molta, sort. Normalment el que et passa és que et segresten, i el que has de pagar per quedar en llibertat no és una fiança sinó un rescat. Tot i que moltes vegades ni això, i t’acaben sacrificant en nom de la seva profunda bestialitat. |