El teu petit cervell
Ara que de qualsevol apologeta de terroristes en diuen activista, hem sabut que Israel ha alliberat la penosa noia Ariadna Jové després d’haver estat trobada a Ramal·lah sense el visat en regla. Potser aquesta noia, acostumada a la passivitat policial i política de Catalunya, i a la complicitat amb tot quant propagandista del mal, s’havia pensat que els israelians li permetrien de tallar carrers impunement o d’acampar com els micos a Francesc Macià. Per sort allà són un Estat seriós i no fan broma. Per sort allà saben què hi ha en joc i la llei d’immigració hi té alguna utilitat. Ja m’agrada que aquests catalans antisitema viatgin un poc, perquè tal vegada així aprendran a respectar les normes bàsiques de convivència. Es comença mutilant els drets dels altres per fer sentir les teves reivindicacions i s’acaba amb un mocador al cap i explotant en una autobús o en un mercat. És una cosa i el mateix no entendre el missatge de pau, llibertat i esperança d’Israel que saltar-se la llei amb la poca-vergonya del bàrbar. No conec la noia Ariadna ni les seves circumstàncies personals, però la veritat és que hauria preferit que s’hagués quedat uns dies a la presó perquè tingués ocasió de reflexionar sobre què es pot fer i què no. M’hauria agradat que el seu petit cervellet antisistema hagués tingut temps per reflexionar sobre si troba que és normal ser en un lloc en plena guerra sense el visat en regla. En quina ment civilitzada hi cap, tanta deixadesa? I una altra cosa: aquesta noia i el seu moviment de merda no es cansaran ara de fer tota la demagògia antisemita que facia falta. No es cansaran de practicar el seu victimisme fastigós i de criminalitzar amb mitges veritats i mentides totals l’única democràcia de la zona. Però cal dir que quan la policia israeliana et deté és perquè té una raó de pes, perquqè has infringit la llei. Pots pagar una fiança i quedar en llibertat, com ha fet la tal Ariadna. Els enemics d’Israel, si tens sort, et detenen pel simple fet de ser dona i no dur el cap tapat. Això, insistiexo, si tens molta, molta, sort. Normalment el que et passa és que et segresten, i el que has de pagar per quedar en llibertat no és una fiança sinó un rescat. Tot i que moltes vegades ni això, i t’acaben sacrificant en nom de la seva profunda bestialitat. |