Intervenció del diputat Pere Bosch en relació al dictamen de la comissió d'investigació del cas Palau.

Palau de la Música CiUlestial.

Retorn a Sefarad.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Retorn a Sefarad
de Miquel S. Jassans

Si destigeu més informació, podeu parlar amb Cossetània Edicions (977 602
591) o amb l¹autor, Miquel S. Jassans (605465407).

FITXA TÈCNICA

Retorn a Sefarad
Autor: Miquel S. Jassans
Col·lecció: Narrativa, 74
Enquadernació: en rústica
Preu: 14,80 euros
Nombre de pàgines: 208
Mida: 13 x 21 cm
ISBN: 978-84-9791-690-5

Al segle XIV, les comunitats jueves de l'Aleixar, Alforja i Vilaplana, a
causa de les persecucions i les prohibicions, troben refugi en una cova de
la Mussara, on celebren els seus rituals. Per deixar-ne testimoni, graven al
sostre de pedra unes estrelles de David, símbol d¹Israel. La comunitat, en
ser expulsada i enviada a l'exili, promet passar de pares a fills el
testimoni i el secret d'aquell lloc sagrat per conservar-lo en la memòria del
seu Poble. A la fi de la Guerra Civil espanyola, un exiliat que vivia a
Alforja i Reus narra l'exili i el seu periple per la inhòspita França, on
coneix el jueu búlgar David Avràmof, descendent de sefardites que van viure
a l'Aleixar. Passats els anys, els fills d'aquests dos exiliats es retroben
i emprenen el retorn a Sefarad en una sorprenent i apassionant aventura, en
la qual són presents la fe, la ciència, la controvèrsia i l'amor.

Miquel S. Jassans
Miquel S. Jassans (Alforja, 1937) és diplomat en Arqueologia Hispànica i
llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i membre de la
Societat d'Onomàstica. Participà activament en el moviment cultural del
redreçament de la llengua i la nova cançó catalana dels anys seixanta.
Cofundador del grup de teatre estudi Els Passerells, de l'Ateneu Cultural
Josep Taverna d'Alforja i de la revista d¹opinió Vent de Serè. Artista
pintor i professor d'art, ha exposat a diverses ciutats de Catalunya, França
i Alemanya. Conjumina el seu temps pintant, fent arqueologia, fotografia i
cercant noms de lloc i de persona per les comarques del Camp de Tarragona.
Ha publicat: Ordenacions del 1573 de la vila de Rasquera (1984), Toponímia
de Rasquera (1988), Noms de lloc i de persona d'Alforja i Cortiella (1991),
Onomàstica de Poboleda (1988), El secret dels pergamins càtars (2003),
Onomàstica de Colldejou (2003), Diari d'un artista (2007) i Onomàstica de
Duesaigües (2008).

Flotilleros de tot el mon, uniu-vos i poseu rumb a l'Afganistan, o no.

Gabriel Ferrater, Cançó del gosa poder. Veu en directe.

Quants "santscristos" haurien caigut si es digués Carod-Rovira ?

García Bragado i Massaguer, acusats de prevaricació i falsedat documental

La fiscalia amplia la querella per l'hotel del Palau contra els dos membres socialistes del govern municipal de Barcelona

La fiscalia va presentar ahir al jutjat una ampliació de la seva querella (pdf) per l'operació urbanística de l'hotel del Palau en què acusa el tinent batlle de Barcelona Ramon García-Bragado i l'ex-gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, dels delictes de prevaricació i falsedat documental. La fiscalia també demana que s'encausi el director jurídic d'Urbanisme de l'ajuntament, Enric Lambies, i de l'arquitecte Carles Díaz.

També afegeix a la querella l'acusació de prevaricació i falsedat documental contra Fèlix Millet i Jordi Montull, inicialment acusats de tràfic d'influències i apropiació indeguda. En l'escrit, que ja va ser admès a tràmit, el fiscal considera que hi ha indicis clars per acusar García-Bragado i Massaguer. El batlle de la ciutat, Jordi Hereu, va reiterar aquesta mateixa setmana enaquesta entrevista amb VilaWeb la seva confiança amb García-Bragado.

Amb Gilad Shalit. Per defensar la nostra llibertat, ell té segrestada la seva.

Bona tarda, Guilad.

T'escric des de Catalunya i el més probable és que no puguis llegir aquestes quatres ratlles i que no ens coneguem mai. La terra catalana té un parell (Albert Vilalta i Roque Pascual) de persones segrestades pels cosinets dels que et varen segrestar a tu, avui fa 4 anys. Ells no porten, ni de bon tros, tant de temps com tu sense poder tornar a casa, però a diferència del teu cas, aquí se'n parla ben poc d'ells, com si la llei del silenci s'hagués apoderat de tots aquests que tenen la consciència tan elevada i surten, quan els convé, a arreglar el món. Pot ser mantenen un silenci tan rigorós per que estan enfeinats preparant una Flotilla Libertad cap al desert de Mali per alliberar-los. Xiquet, esperem que ben aviat torneu cap a casa, tan tu, com els dos cooperants catalans.

La gente ha perdido el sentido común totalmente.

El magnífic Quim Monzó, publica avui, a la seva columna diaira de La Vanguardia, l'article: Apurad, que allí os espero si quereis venir. Parla de la tragèdia a l'estació del tren de la platja de Castelldefels. Reprodueixo l'últim paràgraf. Anem molt malament quan hi ha gent que actua temerariament només per arribar uns minuts abans a una revetlla que ha de durar tota la nit, que no és en un recinte tancat, que no ha de pagar cap entrada, etc. etc. Definitivament no hi ha remei.

A las 12.39 del mediodía de ayer, un señor que firmó como "Un enfermero de guardia en la verbena" colgó en la edición digital de La Vanguardia el comentario siguiente: "Toda la noche de guardia y lo que he visto, Dios mío: dedos, manos, ojos y quemaduras en todo el cuerpo, accidentados ebrios, en moto y coche y, lo que faltaba, esta matanza por una falta total de prudencia y por pasar las vías del tren, cosa que está prohibida. Estoy agotado de estas noches. La gente ha perdido el sentido común totalmente".

És la democràcia, estúpids !!.

Parlava català en cercles reduïts. No s'ocupava de les xapes per referir-se al tema de la C a les matrícules dels vehícles. La foto de les Açores i les armes de destrucció massiva. Els peus al damunt de la tauleta al despatx d'en Bush. L'anglès del: Because ... she is my friend per referir-se a una persona masculina. Etc. etc. etc.

Però en aquest article, publicat al periòdic quinzenal Aurora hi coincideixo des de la primera fins a la darrera lletra. Israel és casa nostra, la casa de la llibertat, la casa de la única democràcia de la zona, i el que allí hi ha en perill cada dia, no és la religió, és la civilització, la nostra civilització.

AZNAR PIDE APOYO INTERNACIONAL: "SI ISRAEL CAE, CAEMOS TODOS". En una nota de su autoría, en el diario británico "The Times", José Maria Aznar (foto), ex primer ministro español, pide por el apoyo internacional a Israel, en medio de las prolongadas críticas y condenas que se generaron a partir del abordaje israelí a la denominada Flotilla Libertad. "La ira acerca de Gaza es una distracción. No podemos olvidar que Israel es el mejor aliado de Occidente en una región turbulenta", comienza Aznar en su artículo.

Defiendo el proceder israelí ante la flotilla, el ex primer ministro español dijo: "Desde hace demasiado tiempo ha sido considerado pasado de moda, en Europa, hablar a favor de Israel. A raíz del reciente incidente a bordo de un barco lleno de activistas anti-israelíes, resulta difícil pensar en una causa más impopular para defender. En un mundo ideal, el abordaje de comandos israelíes en el Mavi Marmara no habría terminado con nueve muertos y una cantidad de heridos. En un mundo ideal, los soldados habrían sido recibidos pacíficamente en la nave. En un mundo ideal, ningún estado, mucho menos un aliado reciente de Israel, como Turquía, habrían patrocinado y organizado una flotilla, cuyo único propósito era crear una situación imposible para Israel: obligándolo a elegir entre renunciar a su política de seguridad y el bloqueo naval, o arriesgarse a la ira del mundo".

"Un enfoque razonable y equilibrado, debería contener las siguientes realidades: en primer lugar, el estado de Israel fue creado por una decisión de la O.N.U. Su legitimidad, por lo tanto, no debería ser cuestionada. Israel es un país con instituciones democráticas profundamente arraigadas. Es una sociedad dinámica y abierta, que se ha destacado, repetidamente, en la cultura, la ciencia y la tecnología", destaca Aznar.

"La verdadera amenaza para la estabilidad regional, debe buscarse en el surgimiento de un islamismo radical que ve la destrucción de Israel como el cumplimiento de su destino religioso y al mismo tiempo, en el caso de Irán, como una expresión de sus ambiciones de hegemonía regional. Ambos fenómenos son amenazas que afectan no sólo a Israel, sino también al amplio Occidente y al mundo en general", agregó.

"Israel es una parte fundamente de Occidente. Occidente es lo que es gracias a sus raíces judeo - cristianas. Si el elemento judío de esas raíces es eliminado e Israel se pierde, entonces también nosotros estaremos perdidos", concluye Aznar en su artículo.

Arquebisbat de Tarragona - Ajuntament de l'Aleixar. A poc a poc, s'arriba lluny.

La instantània recull el moment de la signatura del conveni de col·laboració entre l'Arquebisbat de Tarragona i l'Ajuntament de l'Aleixar, per tal de iniciar els treballs de digitalització d'una part del nombrosíssim fons documental de la parròquia de l'Aleixar i que està custodiat a l'Arxiu Diocesà de Tarragona. És una bona notícia per tots aquells que estimem la documentació dels nostres avantpassats, doncs és la primera passa per continuar el camí que ha de permetre la seva difusió i estudi. Felicitem-nos tots plegats, el Sr. Arquebisbe de Tarragona Dr. Jaume Pujol, i el director de l'Arxiu , Mossèn Manel Fuentes, per la bona disposició i iniciativa que sempre van manifestar amb paraules i, a finals de maig, també amb fets.

Una llicó d'amor als orígens, a la terra; una llicó d'humanitat.

Vaig tenir la sort i el privilegi de conèixer el Sr. Marcos Caballero, en el mes de novembre de 2008, durant el lliurament dels Premis Samuel Toledano, un acte celebrat al Colegi d'Advocats de Jerusalem i que recull la imatge. Ens hem anat escrivint i telefonant. Tot i que té una edat força avançada, el mes d'octubre d'enguany serà a Barcelona per explicar-nos les seves vivències i sentiments, que queden resumides en la carta que va enviar a l'Andreu, president de l'ARCCI i que avui publico. Realment emocionant.

Querido y muy respetado Don Andrés

Paz y salud

Catalunya es para mi una vieja, lejana y cercana patria, muy querida y recordada. Falset fue la patria de mis antepasados catalanes, que a pesar de la expulsión y la lejanía siguieron recordándola y amándola durante siglos.

Y ese fue el mensaje que me transmitieron mis padres y mis abuelos.

Y ese es el mensaje que yo intento dejar a mis hijos, nietos y bisnietos nacidos en Israel dejándoles por escrito mi tesis doctoral que es todo amor a Falset, Cervera y a todas las comarcas catalanas donde vivieron más de un milenio mis antepasados de las familias Cavaller - Cavallero y Sabah-Sabaj.

En mi larga vida de judio errante alcanzé a amar 4 patrias con las cuales tengo solamente deudas de gratitud: 1) Argentina, la tierra que me vio nacer y que recibió a mis padres y a mis abuelos y les dio protección, amor y trabajo; 2) Catalunya donde mis antepasados desarrollaron las raíces mas profundas en la historia de mi familia; 3) El Imperio Otomano (hoy Turquía) donde la mayoría del pueblo judío expulsado en 1492 y arrancados de sus raíces españolas encontró refugio y protección y por sobre todo la libertad de seguir siendo judíos y 4) Israel la patria Bíblica del pueblo judío, patria de mis descendientes Israelíes

Tengo un gran deseo y un pedido que me sale del alma.

El deseo: de visitar todas las comarcas donde vivieron mis antepasados catalanes y encontrarme con la gente del pueblo y contarles la historia de mi familia y el amor que siempre sentimos por ellos.

Mi pedido: Que cuando Dios me lleve a su seno me cubran con tierra de mis cuatro patrias.

Un abrazo.

Mordechai Ben Abir, (Marcos Caballero)

Visita de la Subdelagada del Govern espanyol a Tarragona.

Ahir dissabte, 12 de juny, ens va visitar la Sra. Teresa Pallarès Piqué, Subdelagada del Govern espanyol a Tarragona. Ha inaugurat el magatzem de la Pista poliesportiva, aixecat amb el primer FEIL. L'hem rebut a la Casa de la Vila, ha signat en el llibre d'or i a la sala de plens ens ha dirigit unes paraules, posant de manifest la seva voluntat de ser a prop de tots els municipis, per petits que siguin. A continuació ens hem dirigit cap a la nova construcció i hem acabat la jornada amb un vermut popular. Ha deixat bon regust i un fil directe que ha de ser el conducte per on incrementar la col·laboració. Fins aviat.

Visita del President de la Diputació de Tarragona.

El passat 29 de maig ens va visitar el Sr. Josep Poblet i Tous, President de la Diputació de Tarragona, en el marc de la Festa Major de la Trinitat. El vam rebre a la Casa de la Vila i tot seguit visità els llocs més emblemàtics del poble, especialment el punt d'informació de la ruta turística Mir-Manent i l'església de Sant Martí i la capella de la Santa Fímbria. La invitació respon a la voluntat de l'equip de govern de rebre tots els representants de les institucions que col·laboren amb l'Ajuntament, siguin del color polític que siguin, sense cap exepció.

Jerusalem d'or -Yerushalayim shel zahav

Mark Twain 1835 - 1910 i la seva visió sobre Palestina.

Segons el testimoni de l'escriptor nord-americà, fa una mica més de 100 anys, de palestins de "tota al vida", res de res. Ah ! i mossèn Cinto Verdaguer també ho confirma en el seu: Dietari d'un pelegrí a Terra Santa. Més endavant en parlarem. A la imatge, la Mar Morta, desde Massada, aquella que no caurà una segona vegada !

Palestina viste arpillera y cenizas. Sobre ella empolla la magia de una maldición que ha agotado sus campos y vació sus energías. Donde otrora se erguían las cúpulas y las torres de Sodoma y Gomorra, aquel mar solemne anega ahora la planicie y en sus amargas aguas no hay nada que viva y sobre su superficie sin olas el aire que produce ampollas cuelga sin movimiento y muerto, junto a sus límites no crece nada fuera de malas hierbas y ramilletes de cañas dispersos, y ese fruto traicionero que promete refrescar los labios abrasados, pero se convierte en cenizas en cuanto se le toca. Nazaret se encuentra abandonada; sobre ese vado del Jordán donde las huestes de Israel entraron a la Tierra Prometida con cantos de alegría, uno encuentra sólo un escuálido campamento de los fantásticos beduinos del desierto; la maldita Jericó es una enmohecida ruina hoy, tal como la dejó el milagro de Josué hace más de tres mil años. Belén y Betania, en su pobreza y su humillación, no tienen nada ahora para recordarnos que alguna vez conocieron el gran honor de contar con la presencia del Salvador; el lugar reverenciado donde los pastores cuidaban a sus rebaños por las noches y donde los ángeles cantaron a la paz en el mundo y la buena voluntad para los humanos, está vacío de criaturas vivientes y no goza de la bendición de alguna cosa que sea agradable para la vista. La renombrada Jerusalén, el más majestuoso nombre en la historia, ha perdido toda su antigua grandeza para convertirse en una aldea paupérrima; las riquezas de Salomón ya no están allí para despertar la admiración de reinas orientales que visitan el lugar; el maravilloso templo que fue el orgullo y la gloria de Israel ha desaparecido y se yergue la media luna otomana sobre el lugar en que, en el día más memorable en los anales del mundo, erigieron la Santa Cruz. El famoso mar de la Galilea, donde en el pasado anclaron las flotas romanas y los discípulos del Salvador navegaron en sus barcos, ha sido reducido a un desierto por los devotos de la guerra y el comercio y sus orillas son un yermo desierto; Capernaúm es una ruina sin forma; Magdala es el hogar de árabes empobrecidos; Betsaida y Korazin han desaparecido del planeta y los «lugares desérticos» alrededor, donde miles de personas oyeron alguna vez la voz del Salvador y comieron los milagrosos panes, duermen en la quietud de una soledad habitada sólo por aves rapaces y escurridizos zorros.

Palestina está desolada y desagradable. ¿Y por qué habría de ser diferente? ¿Puede la maldición de Dios embellecer una tierra?

Palestina ya no pertenece a este mundo trabajador. Es sagrada para poesía y tradición, es una tierra de sueños.

Mark Twain

Catalunya sota el franquisme. En memòria del Ramon Valent.

PROGRAMA D'ACTES.

Migdia del diumenge, 21 de març de 2010.

A 3/4 d'1. Rebuda del Sr. Andreu Mayayo, a la Casa de la Vila, i signatura en el Llibre d'Or.

• A la una: Concentració a la Placeta. Breu parlament i descoberta d'una placa commemorativa.

• A 2/4 de 2: Xerrada a càrrec de l’historiador i catedràtic d'Història contemporània de la Universitat de Barcelona, Sr. Andreu Mayayo, a la Sala d'actes de la Societat.

Organitza: Ajuntament de l'Aleixar.

L'Aleixar. 28F Referèndum per la independència de Catalunya. II

Va ser un moment emocionant i alhora contundent, prescindint de tot i de tots: L'abans d'ahir i l'avui, junts per una mateixa causa, Catalunya.

L'Aleixar. 28F Referèndum per la independència de Catalunya. I

La Claudia Zuncheddu, que és l'observadora internacional que va venir a l'Aleixar, el passat diumenge, 28 de febrer, m'ha fet arribar aquest correu electrònic.

Grazie per le belle foto legate a una esperienza importantissima sia politica che umana.

L'esperienza della vostra consulta popolare sull'indipendenza per me è stato un momento di grande confronto e di arricchimento. Speriamo nella continuità degli scambi fra popoli fraterni come quello catalano e sardo. A presto. Claudia.

Ho inserito nel mio blog un commento sull'esperienza in Catalogna : http://claudiazuncheddu.splinder.com

Conferència del Dr. Mario Javier Sabán: Història de l'antisemitisme.

El proper dijous, 4 de març, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre d’Amics de Reus, Raval de Robuster, 36, el Dr. Mario Javier Saban, president de Tarbut Sefarad, ens oferirà la conferència: Història de l'antisemitisme. Està patrocinada per la Càtedra de pensament jueu David Melul. És un autèntic plaer escoltar l'amic Mario Saban. Us espero. Hi sou tots convidats.

Pilar Rahola. La Vanguardia. 10.02.2010. Hèroes de mochila.

Uno de los deportes de estos tiempos fútiles es ir a hacerse el héroe a Israel. Es un deporte cómodo y exitoso, primero porque Israel garantiza el foco mediático, no en vano es el lugar del mundo con más corresponsales por metro cuadrado. Como dijo alguien, en Israel dejas la cámara en el suelo, vas a un café, y, a la vuelta, el reportaje está hecho. Y segundo, porque, a diferencia de otros conflictos, cuyos gobiernos chapotean en la feliz impunidad de las dictaduras, Israel es una democracia. Por supuesto, puede cometer y comete atropellos e irregularidades. Pero tanto como cualquier otro país, en situación de conflicto grave. Y cuando ello ocurre, los propios mecanismos de control democrático hacen su trabajo. El caso de esta militante catalana, que pasea su felicidad de héroe de bolsillo por las fotos de los periódicos, es paradigmático. Se va a un país en conflicto desde hace 60 años, donde existen, aparte de una amenaza nuclear contra su población, múltiples organizaciones que han perpetrado todo tipo de atrocidades terroristas, y hasta un ejército poderoso en el sur de Líbano –profusamente financiado–, que tiene como único objetivo destruirle. Todo ello amenizado con la amenaza fundamentalista islámica. A este paraíso de la tranquilidad, algunos deciden ir a tocar un poco más las narices, no fuera caso que Israel lo tuviera demasiado fácil. Y encima, para ahondar en tan heroica hazaña, se permiten caducar su visado, no en vano es muy normal incumplir las leyes del país que uno visita. Todo bonito, todo fotografiado y todo con aires de resistencia kumbayá. Si, además, aparecen soldados malísimos y los detienen, se cierra el círculo de su aventura adolescente, felices de haber cumplido con su arriesgada lucha.

¿Arriesgada? ¿Arriesgado ir a montar huelgas de hambre o pequeños alardes de resistencia a un país que goza de libertades? ¿Por qué no son héroes de verdad? Puestos a decorar su currículum con batallitas, ¿por qué no se lo toman en serio? 

Veamos. Podrían plantarse ante Hamas y manifestarse en contra de las ratzias que hacen de militantes palestinos opositores. Sólo llevan unos centenares de muertos. O podrían montar su chiringuito de protesta a favor de las mujeres oprimidas del islam. O ir a Teherán, donde hay bonitas manifestaciones por la libertad. Claro que condenan a muerte a los estudiantes, lo cual no es tan divertido. También podrían aventurarse por las calles de Arabia Saudí, en minifalda y reclamando el derecho femenino a existir. O pasearse por Sudán, donde su pequeño dictador lleva centenares de miles de muertos. O ponerse delante de una lapidación, a ver si la paran. O en una escuela israelí, donde ha caído el último misil. Pero todo esto sería serio, y no están por la labor del martirio. No olvidemos que lo suyo no es una lucha de resistencia. Lo suyo es un happening.

Salvador Sostres, al seu blog. Dimarts, 9 de febrer de 2010.

El teu petit cervell

Ara que de qualsevol apologeta de terroristes en diuen activista, hem sabut que Israel ha alliberat la penosa noia Ariadna Jové després d’haver estat trobada a Ramal·lah sense el visat en regla. Potser aquesta noia, acostumada a la passivitat policial i política de Catalunya, i a la complicitat amb tot quant propagandista del mal, s’havia pensat que els israelians li permetrien de tallar carrers impunement o d’acampar com els micos a Francesc Macià. Per sort allà són un Estat seriós i no fan broma. Per sort allà saben què hi ha en joc i la llei d’immigració hi té alguna utilitat. Ja m’agrada que aquests catalans antisitema viatgin un poc, perquè tal vegada així aprendran a respectar les normes bàsiques de convivència. Es comença mutilant els drets dels altres per fer sentir les teves reivindicacions i s’acaba amb un mocador al cap i explotant en una autobús o en un mercat. És una cosa i el mateix no entendre el missatge de pau, llibertat i esperança d’Israel que saltar-se la llei amb la poca-vergonya del bàrbar. No conec la noia Ariadna ni les seves circumstàncies personals, però la veritat és que hauria preferit que s’hagués quedat uns dies a la presó perquè tingués ocasió de reflexionar sobre què es pot fer i què no. M’hauria agradat que el seu petit cervellet antisistema hagués tingut temps per reflexionar sobre si troba que és normal ser en un lloc en plena guerra sense el visat en regla. En quina ment civilitzada hi cap, tanta deixadesa? I una altra cosa: aquesta noia i el seu moviment de merda no es cansaran ara de fer tota la demagògia antisemita que facia falta. No es cansaran de practicar el seu victimisme fastigós i de criminalitzar amb mitges veritats i mentides totals l’única democràcia de la zona. Però cal dir que quan la policia israeliana et deté és perquè té una raó de pes, perquqè has infringit la llei. Pots pagar una fiança i quedar en llibertat, com ha fet la tal Ariadna. Els enemics d’Israel, si tens sort, et detenen pel simple fet de ser dona i no dur el cap tapat. Això, insistiexo, si tens molta, molta, sort. Normalment el que et passa és que et segresten, i el que has de pagar per quedar en llibertat no és una fiança sinó un rescat. Tot i que moltes vegades ni això, i t’acaben sacrificant en nom de la seva profunda bestialitat.