Divendres a la tarda havia quedat a Calafell amb el Jaume Renyer per dirigir-nos plegats a Barcelona, on teníem un parell de cites importants: Un sopar de treball amb una bona colla d'amics d'Israel provinents de tots els punts del Principat i la meva primera sessió com a membre de ple dret del Consell Nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya. Pel camí vam anar passant revista a tots els temes compartits, que son molts i intensos. També em va posar al corrent de la malaltia del nostre amic, en Juli Gens, de Constantí, que hores d'ara està passant per una situació complicada i al que des d'aquí li desitjo una recuperació ràpida i duradora. No soc jo el que li toca passar comptes del sopar de divendres, ni fer referència pública des d'aquest bloc, al que es va acordar, ni comentar les intervencions que hi va haver. Si que resumiré el meu torn de paraula: Em va semblar oportú donar-me a conèixer, dons sóc relativament nou en la defensa de la causa d'Israel i explicar públicament el motiu principal de sumar-me als seus amics; i és que CASA NOSTRA comença a Ber Sheva, Askelon, Sderot i a totes les poblacions que reben el pànic que provoca viure en l'alerta permanent sota els coets indiscrimats que arriben des de Gaza. Casa nostra és un concepte molt ampli, és la nostra manera d'entendre la democràcia, la llibertat, l'Estat, el treball, la vida quotidiana, la justícia, etc. És la guerra més crucial a les portes d'Europa i si la nostra manera d'entendre la vida hi recula, farem un salt endarrere de 500 anys. També vull destacar un toc d'humilitat que vaig detectar durant el sopar: Els que parlàvem fèiem una brevíssima presentació i quan va arribar el torn d'una tertuliana en els mitjans de comunicació, escriptora i mestre de català, va dir el seu nom i la ciutat de procedència, sense res més i sense protagonisme. M'agrada estar envoltat de persones així, anem bé, molt bé !!.
Al matí cap al Consell Nacional, salutacions als amics valencians retrobats; amb poca substancia, tret del parlament de l'Oriol Junqueras. I a la tarda cap a Cal Boles, falta gent. I just quan havia arribat, vam tenir la visita del Gabriel, amic de La Selva del Camp i la seva dona, que em portaven una bufanda que em vaig deixar el seu cotxe el vespre que vam anar a la conferència a Lleida de l'Andreu Lascorz. Vam fer un tomb per l'Aleixar; els hi va agradar força i vam acabar fent un glop a la Societat.
Catalunya i Israel, dues causes apassionants que em demanen tota la dedicació possible i així ho faig !!.
