divendres, 25 de juny del 2010

Amb Gilad Shalit. Per defensar la nostra llibertat, ell té segrestada la seva.

Bona tarda, Guilad.
T'escric des de Catalunya i el més probable és que no puguis llegir aquestes quatres ratlles i que no ens coneguem mai. La terra catalana té un parell (Albert Vilalta i Roque Pascual) de persones segrestades pels cosinets dels que et varen segrestar a tu, avui fa 4 anys. Ells no porten, ni de bon tros, tant de temps com tu sense poder tornar a casa, però a diferència del teu cas, aquí se'n parla ben poc d'ells, com si la llei del silenci s'hagués apoderat de tots aquests que tenen la consciència tan elevada i surten, quan els convé, a arreglar el món. Pot ser mantenen un silenci tan rigorós per que estan enfeinats preparant una Flotilla Libertad cap al desert de Mali per alliberar-los. Xiquet, esperem que ben aviat torneu cap a casa, tan tu, com els dos cooperants catalans.

La gente ha perdido el sentido común totalmente.

El magnífic Quim Monzó, publica avui, a la seva columna diaira de La Vanguardia, l'article: Apurad, que allí os espero si quereis venir. Parla de la tragèdia a l'estació del tren de la platja de Castelldefels. Reprodueixo l'últim paràgraf. Anem molt malament quan hi ha gent que actua temerariament només per arribar uns minuts abans a una revetlla que ha de durar tota la nit, que no és en un recinte tancat, que no ha de pagar cap entrada, etc. etc. Definitivament no hi ha remei.
A las 12.39 del mediodía de ayer, un señor que firmó como "Un enfermero de guardia en la verbena" colgó en la edición digital de La Vanguardia el comentario siguiente: "Toda la noche de guardia y lo que he visto, Dios mío: dedos, manos, ojos y quemaduras en todo el cuerpo, accidentados ebrios, en moto y coche y, lo que faltaba, esta matanza por una falta total de prudencia y por pasar las vías del tren, cosa que está prohibida. Estoy agotado de estas noches. La gente ha perdido el sentido común totalmente".

dijous, 24 de juny del 2010

És la democràcia, estúpids !!.

Parlava català en cercles reduïts. No s'ocupava de les xapes per referir-se al tema de la C a les matrícules dels vehícles. La foto de les Açores i les armes de destrucció massiva. Els peus al damunt de la tauleta al despatx d'en Bush. L'anglès del: Because ... she is my friend per referir-se a una persona masculina. Etc. etc. etc.
Però en aquest article, publicat al periòdic quinzenal Aurora hi coincideixo des de la primera fins a la darrera lletra. Israel és casa nostra, la casa de la llibertat, la casa de la única democràcia de la zona, i el que allí hi ha en perill cada dia, no és la religió, és la civilització, la nostra civilització.
AZNAR PIDE APOYO INTERNACIONAL: "SI ISRAEL CAE, CAEMOS TODOS". En una nota de su autoría, en el diario británico "The Times", José Maria Aznar (foto), ex primer ministro español, pide por el apoyo internacional a Israel, en medio de las prolongadas críticas y condenas que se generaron a partir del abordaje israelí a la denominada Flotilla Libertad. "La ira acerca de Gaza es una distracción. No podemos olvidar que Israel es el mejor aliado de Occidente en una región turbulenta", comienza Aznar en su artículo.
Defiendo el proceder israelí ante la flotilla, el ex primer ministro español dijo: "Desde hace demasiado tiempo ha sido considerado pasado de moda, en Europa, hablar a favor de Israel. A raíz del reciente incidente a bordo de un barco lleno de activistas anti-israelíes, resulta difícil pensar en una causa más impopular para defender. En un mundo ideal, el abordaje de comandos israelíes en el Mavi Marmara no habría terminado con nueve muertos y una cantidad de heridos. En un mundo ideal, los soldados habrían sido recibidos pacíficamente en la nave. En un mundo ideal, ningún estado, mucho menos un aliado reciente de Israel, como Turquía, habrían patrocinado y organizado una flotilla, cuyo único propósito era crear una situación imposible para Israel: obligándolo a elegir entre renunciar a su política de seguridad y el bloqueo naval, o arriesgarse a la ira del mundo".
"Un enfoque razonable y equilibrado, debería contener las siguientes realidades: en primer lugar, el estado de Israel fue creado por una decisión de la O.N.U. Su legitimidad, por lo tanto, no debería ser cuestionada. Israel es un país con instituciones democráticas profundamente arraigadas. Es una sociedad dinámica y abierta, que se ha destacado, repetidamente, en la cultura, la ciencia y la tecnología", destaca Aznar.
"La verdadera amenaza para la estabilidad regional, debe buscarse en el surgimiento de un islamismo radical que ve la destrucción de Israel como el cumplimiento de su destino religioso y al mismo tiempo, en el caso de Irán, como una expresión de sus ambiciones de hegemonía regional. Ambos fenómenos son amenazas que afectan no sólo a Israel, sino también al amplio Occidente y al mundo en general", agregó.
"Israel es una parte fundamente de Occidente. Occidente es lo que es gracias a sus raíces judeo - cristianas. Si el elemento judío de esas raíces es eliminado e Israel se pierde, entonces también nosotros estaremos perdidos", concluye Aznar en su artículo.

dilluns, 21 de juny del 2010

Arquebisbat de Tarragona - Ajuntament de l'Aleixar. A poc a poc, s'arriba lluny.

La instantània recull el moment de la signatura del conveni de col·laboració entre l'Arquebisbat de Tarragona i l'Ajuntament de l'Aleixar, per tal de iniciar els treballs de digitalització d'una part del nombrosíssim fons documental de la parròquia de l'Aleixar i que està custodiat a l'Arxiu Diocesà de Tarragona. És una bona notícia per tots aquells que estimem la documentació dels nostres avantpassats, doncs és la primera passa per continuar el camí que ha de permetre la seva difusió i estudi. Felicitem-nos tots plegats, el Sr. Arquebisbe de Tarragona Dr. Jaume Pujol, i el director de l'Arxiu , Mossèn Manel Fuentes, per la bona disposició i iniciativa que sempre van manifestar amb paraules i, a finals de maig, també amb fets.

dissabte, 19 de juny del 2010

Una llicó d'amor als orígens, a la terra; una llicó d'humanitat.

Vaig tenir la sort i el privilegi de conèixer el Sr. Marcos Caballero, en el mes de novembre de 2008, durant el lliurament dels Premis Samuel Toledano, un acte celebrat al Colegi d'Advocats de Jerusalem i que recull la imatge. Ens hem anat escrivint i telefonant. Tot i que té una edat força avançada, el mes d'octubre d'enguany serà a Barcelona per explicar-nos les seves vivències i sentiments, que queden resumides en la carta que va enviar a l'Andreu, president de l'ARCCI i que avui publico. Realment emocionant.

Querido y muy respetado Don Andrés

Paz y salud

Catalunya es para mi una vieja, lejana y cercana patria, muy querida y recordada. Falset fue la patria de mis antepasados catalanes, que a pesar de la expulsión y la lejanía siguieron recordándola y amándola durante siglos.

Y ese fue el mensaje que me transmitieron mis padres y mis abuelos.

Y ese es el mensaje que yo intento dejar a mis hijos, nietos y bisnietos nacidos en Israel dejándoles por escrito mi tesis doctoral que es todo amor a Falset, Cervera y a todas las comarcas catalanas donde vivieron más de un milenio mis antepasados de las familias Cavaller - Cavallero y Sabah-Sabaj.

En mi larga vida de judio errante alcanzé a amar 4 patrias con las cuales tengo solamente deudas de gratitud: 1) Argentina, la tierra que me vio nacer y que recibió a mis padres y a mis abuelos y les dio protección, amor y trabajo; 2) Catalunya donde mis antepasados desarrollaron las raíces mas profundas en la historia de mi familia; 3) El Imperio Otomano (hoy Turquía) donde la mayoría del pueblo judío expulsado en 1492 y arrancados de sus raíces españolas encontró refugio y protección y por sobre todo la libertad de seguir siendo judíos y 4) Israel la patria Bíblica del pueblo judío, patria de mis descendientes Israelíes

Tengo un gran deseo y un pedido que me sale del alma.

El deseo: de visitar todas las comarcas donde vivieron mis antepasados catalanes y encontrarme con la gente del pueblo y contarles la historia de mi familia y el amor que siempre sentimos por ellos.

Mi pedido: Que cuando Dios me lleve a su seno me cubran con tierra de mis cuatro patrias.

Un abrazo.

Mordechai Ben Abir, (Marcos Caballero)

diumenge, 13 de juny del 2010

Visita de la Subdelagada del Govern espanyol a Tarragona.

Ahir dissabte, 12 de juny, ens va visitar la Sra. Teresa Pallarès Piqué, Subdelagada del Govern espanyol a Tarragona. Ha inaugurat el magatzem de la Pista poliesportiva, aixecat amb el primer FEIL. L'hem rebut a la Casa de la Vila, ha signat en el llibre d'or i a la sala de plens ens ha dirigit unes paraules, posant de manifest la seva voluntat de ser a prop de tots els municipis, per petits que siguin. A continuació ens hem dirigit cap a la nova construcció i hem acabat la jornada amb un vermut popular. Ha deixat bon regust i un fil directe que ha de ser el conducte per on incrementar la col·laboració. Fins aviat.

dissabte, 12 de juny del 2010

Visita del President de la Diputació de Tarragona.

El passat 29 de maig ens va visitar el Sr. Josep Poblet i Tous, President de la Diputació de Tarragona, en el marc de la Festa Major de la Trinitat. El vam rebre a la Casa de la Vila i tot seguit visità els llocs més emblemàtics del poble, especialment el punt d'informació de la ruta turística Mir-Manent i l'església de Sant Martí i la capella de la Santa Fímbria. La invitació respon a la voluntat de l'equip de govern de rebre tots els representants de les institucions que col·laboren amb l'Ajuntament, siguin del color polític que siguin, sense cap exepció.